Directes
Ara en la televisió
CIUTATS DESAPAREGUDES
Ara en la ràdio
PODRÍEM FER-HO MILLOR (reemissió)

La bona salut dels aiguamolls valencians

La Conselleria d’Agricultura assegura que l’evolució és especialment positiva a l’Albufera de València i el Fondo del Baix Vinalopó

Els aiguamolls valencians tenen molt bona salut / À Punt NTC

Els aiguamolls de la Comunitat Valenciana gaudeixen de bona salut ecosistèmica enguany. Així ho ha assegura la Conselleria d’Agricultura, que ha remarcat a À Punt que “la major part dels paràmetres que s'empren per a avaluar l'estat ambiental dels nostres aiguamolls mostren que l'evolució és bona”. Aquest dijous, 2 de febrer, se celebra el Dia Mundial dels Aiguamolls.

Agricultura destaca especialment els casos de l'Albufera de València i el Fondo d'Elx-Crevillent (Baix Vinalopó). En el cas de l'Albufera, a la tardor es van comptabilitzar praderes aquàtiques de més de huitanta hectàrees al llac, amb espècies de flora que estaven pràcticament extingides. Ara s'ha constatat mitjançant teledetecció la inundació de més de 10.000 hectàrees.

Pel que fa al Fondo, el 2022 va registrar la xifra més elevada de parelles d'ocells nidificants des de la dècada dels 80, que en total ascendeixen a 6.749 de 33 espècies diferents. En concret, 35 d'aquests duos d'animals són de l'espècie protegida rosseta, que està en perill crític d'extinció, segons el Catàleg Espanyol d'Espècies Amenaçades.

La tercera comunitat autònoma amb més paisatges humits

La Comunitat Valenciana suma 55 zones humides entre marjals, espais fluvials, albuferes, brolladors, llacunes i embassaments, segons arreplega el Catàleg de zones humides de la Conselleria d’Agricultura. Aquesta dada la converteix en la tercera amb més espais humits d’Espanya, segons el Ministeri de Transició Ecològica.

La llista es va ampliar el juliol del 2022 per primera vegada en vint anys, amb la incorporació de set nous entorns: l'Albufera de Gaianes (Comtat), l’embassament de La Pedrera (Baix Segura), el saladar del Prado-Rodriguillo (Vinalopó Mitjà), el Quadro de Santiago de Benicàssim (Plana Alta), la Llacuna de Sant Mateu (Baix Maestrat), la llacuna d'El Rebalsador (Serrans) i la desembocadura del Montnegre (Alacantí).

En aquesta llista, des de l'any 2021 hi ha set aiguamolls valencians inclosos en el conveni de Ramsar, un tractat internacional signat per 171 països el 1971 amb l’objectiu de promoure la conservació dels aiguamolls a tot el món. Un és el Prat de Cabanes-Torreblanca (Plana Alta). El segueix de prop la Marjal d’Almenara (entre la Plana Baixa i el Camp de Morvedre). A les comarques centrals hi ha el parc natural de l'Albufera (que abasta part del terme municipal de València i part de l’Horta Sud, la Ribera Alta i la Ribera Baixa), l’aiguamoll de la Marjal de Pego-Oliva (que ocupa diversos termes municipals entre la Marina Alta i la Safor). El Baix Vinalopó acull tres parcs naturals: el ja mencionat del Fondo, el de les Salines de Santa Pola i el de les llacunes de la Mata i Torrevella.

Diversos municipis de Castelló treballen en un consorci d’aiguamolls

A més, aquest mes de gener, els municipis de Peníscola (Baix Maestrat), Cabanes, Torreblanca, Almassora (Plana Alta), Borriana, Vila-real i Nules (Plana Baixa), s’han reunit per crear un consorci d’aiguamolls a la província, amb el suport de la Diputació de Castelló i la Fundació Global Nature. La idea és abordar les necessitats comunes, aprofitar recursos propis i optar junts a convocatòries que puguen aportar nous recursos als municipis amb aiguamolls, com ja fa el Consorci de la Desembocadura del Riu Millars.

Els aiguamolls precursors de la iniciativa són la Marjal de Peníscola, el Prat de Cabanes-Torreblanca, la desembocadura del Millars i l’Estany de Nules, espais amb diferents figures de protecció i regits per les normes dictades per la Generalitat. 

En la reunió, els tècnics de la Direcció General de Medi Natural i d'Avaluació Ambiental, i de la Conselleria d'Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica, van manifestat l'interés a augmentar la participació de l'administració local en la gestió d'aquests espais protegits per la Generalitat.

També et pot interessar