El camp valencià planta cara a l'impacte del canvi climàtic

Les fortes pluges torrencials de la primavera, que han deixat el març més humit des del 1950, l’estiu més calorós del segle i la falta de pluja durant l’estiu han afectat enormement el camp valencià, i han minvat les collites de pràcticament tots els cultius. 

Durant les últimes setmanes, tant la Unió de Llauradors i Ramaders com l’Associació Valenciana d’Agricultors (AVA-ASAJA) han alertat de la disminució de la producció de diversos cultius com ara l’ametla, o l’oliva, a causa de l’oratge poc favorable. Concretament, des d’AVA-ASAJA calculen uns 150 milions de pèrdues entre la reducció de producció, sobretot en sobrecostos i en regadiu, explica el vicepresident, Celestino Recatalá. 

Les fortes pluges de primavera causaren danys en la floració i el quallat dels fruits i, després, els mesos de calor intensa i sequera han fet que molts dels fruits que sobrevisqueren la primavera no hagen arribat a la mida mínima exigida per a poder vendre’ls. 

Però no es tracta d’un problema puntual de la campanya d’enguany, sinó que "ja no fa l’oratge que toca quan toca" i això afecta el rendiment dels conreus de forma generalitzada, segons el secretari general de la Unió de Llauradors, Carles Peris. "Comencem a constatar en tots els sectors que alguna cosa està passant a causa del canvi climàtic, les temperatures en moments determinats ja no són les d’abans", afirma. Fins i tot el cereal, que s’esperava que tinguera una bona collita gràcies a les pluges de primavera, ha vist minvada la producció perquè amb la calor el gra no qualla, conta Peris. 

Per això, ambdues agrupacions estan començant a dedicar part dels esforços a aconseguir varietats dels cultius que siguen capaces de resistir el clima cada vegada més extrem que està generant el canvi climàtic.

Així, investiguen patrons més resistents a l’aigua i les inclemències, i busquen varietats més resilients perquè la pèrdua de rendiment abaixa "encara més" uns preus, que ja són molt justos en la major part dels casos, assenyala Peris. Des d’AVA-ASAJA treballen en la mateixa línia, provant també mètodes fitosanitaris cada vegada més biològics, segons Celestino Recatalá.

Consideren que és l'única forma de plantar cara a un canvi climàtic que cada vegada és més evident, i que altera els cicles de vida i reproducció dels cultius perquè modifica l’oratge i el clima a una velocitat que no permet que les plantes s'adapten prou ràpidament sense la intervenció humana. "L’agricultura valenciana sempre s’ha adaptat i en aquest cas ho farem igualment", afirma Recatalà, però el vicepresident d’AVA-ASAJA demana al govern que aposte per introduir millores en les pràctiques agronòmiques, amb una major inversió en innovació i investigació que permeta adaptar-se a la nova realitat del camp. 

Els cultius més afectats

Segons les dades facilitades tant per la Unió de Llauradors i Ramaders com d’AVA-ASAJA, el cultiu més colpejat és l'oliva, amb entre un 75% i un 85% menys de producció que l’any passat, seguida de l’ametla, que tindrà una davallada d’entre el 60% i el 70%.

La campanya de la bresquilla d’enguany serà un 50% menor que el 2021: tant el caqui, com el raïm, la figa i la magrana patiran una disminució al voltant del 30% de la producció. La collita dels cereals minvarà un 25% respecte de l’any passat i, finalment, la campanya dels cítrics serà un 10% menor.