Canàries supera aquest 2023 el rècord de persones migrants arribades a les seues costes

Amb les quatre embarcacions rescatades aquest dissabte a El Hierro, amb 739 ocupants a bord, s'han superat les 31.678 persones migrants arribades a Canàries durant la coneguda com a crisi dels caiucs del 2006, l'any que ostentava el rècord d'arribada de migrants a les illes i que semblava que no es podria assolir novament.

Les 14.976 persones arribades als ports de Canàries o que han sigut rescatades per Salvament Marítim i la Guàrdia Civil en el mes d'octubre han tornat a activar la ruta atlàntica, que feia any i mig que estava en tendència descendent.

Només durant el mes passat, hi han arribat des d'Àfrica tants immigrants com havien arribat en els nous primers mesos de l'any. Mai s'havien vist xifres de passatgers tan elevades en la zona, com les 320 persones que arribaren fa unes setmanes a bord d'una sola embarcació.

Per què ha augmentat la migració a les Canàries?

Diversos factors expliquen aquest augment. D'una banda, l'increment de persones migrants vingudes des del Senegal, que iguala les xifres del Marroc. Els senegalesos fa anys consideraven Espanya com un espai de trànsit cap a altres països europeus, però la situació ha canviat en els últims temps: s'han creat comunitats senegaleses en diverses ciutats espanyoles i ara hi ha més referents senegalesos que en aquell moment: un diputat en el Congrés, diversos actors, figures de l'esport, etc.

També s'ha de tindre en compte la xarxa d'acolliment espanyola, que va començar a construir-se després de la crisi dels caiucs de 2006, i la creació del Sistema Integrat de Vigilància Exterior (SIVE), que detecta les pasteres abans d'arribar a la costa i evita, en moltes ocasions, que aquestes embarcacions encallen i la travessia acabe en tragèdia.

Per altra banda, Espanya va aconseguir entre 2007 i 2008 una externalització de les fronteres perquè països com el Marroc, Mauritània i el Senegal li feren el treball de frenar l'origen dels fluxos migratoris a canvi de cooperació i transferències econòmiques. Però la realitat és que l'externalització de les fronteres ha funcionat de manera intermitent, especialment en el cas de Marroc, i depenent de les relacions diplomàtiques del moment.

En darrer lloc, Txema Santana, assessor de Migracions de l'anterior govern canari i expert en aquest camp, subratlla que la ruta canària s'està consolidant com a ruta regional, centrada en els països veïns de la zona. El Mediterrani, per contra, recull fluxos de Síria, l'Afganistan o el Pakistan, o fins i tot de zones d'Àsia més allunyades.

Centenars de migrants continuen morint en el trajecte

Els serveis de salvament i les xarxes d'avís i suport de la mar han millorat, però centenars de migrants continuen morint en pasteres amb destinació a les Canàries cada any. L'Organització Mundial per a les Migracions, dependent de Nacions Unides, estima que han perdut la vida en aquesta ruta un total de 3.599 persones des de 2014, quan va començar el recompte.

No obstant això, l'ens admet que es queda curt, perquè se li escapen nombrosos naufragis "silenciosos", aquells en els quals desapareix al complet una pastera i no queda ningú per a donar fe del que va passar.