El canvi climàtic afig 41 dies de "calor perillosa" el 2024
Segons un estudi anual, el passat 22 de juliol va ser el dia més calorós registrat a la Terra, amb la quantitat més gran de població exposada a temperatures altes en la història
Els registres del 2024 deixen una mitjana de 41 dies de "calor perillosa" a conseqüència del canvi climàtic. Són les conclusions del primer informe anual publicat per World Weather Attribution (WWA) i Climate Central, els quals destaquen el perjuí d'este tipus de jornades en la salut humana i dels ecosistemes. L'estudi, que repassa els efectes climàtics extrems durant els últims dotze mesos, adverteix que "tots els països" han de preparar-se per a l'augment d'estos riscos a fi de minimitzar les morts i els danys el 2025 i en anys posteriors.
Segons el document, l'any que ara acaba va agregar 41 dies "extra" de "calor perillosa", una xifra resultant de l'examen de les temperatures més càlides entre 1991 i 2020 en diferents zones del planeta per a fixar un llindar local i comparar-lo després amb les dades obtingudes enguany. Així, els estats insulars més menuts són els que s'enfronten a un risc major en l'actualitat, però moltes altres regions com la Mediterrània pateixen ja els símptomes de la radicalització climàtica.
A més, l'anàlisi assenyala el 21 de juliol com "el dia més calorós (de mitjana) registrat a la Terra, abans que el 22 de juliol batera posteriorment eixe rècord" amb la major quantitat de persones mai registrada exposades a temperatures excessivament altes: 5.300 milions.
El canvi climàtic, lligat a la cruesa de la DANA de València
El document també analitza com va afectar el clima extrem al planeta a través de diferents tipus de desastres: onades de calor (79 episodis a tot el món), inundacions (54), tempestes (48), incendis forestals (19), sequeres (11) i onades de fred (8) amb la intervenció en alguns dels casos del fenomen d'El Niño.
WWA assenyala el canvi climàtic com a causa de la virulència dels últims esdeveniments meteorològics i destaca l'episodi de la DANA de València. La plataforma d'investigadors argumenta que la pujada de les temperatures arran de les emissions de combustibles fòssils provoca esta radicalització i, a més, explica que la costa mediterrània espanyola és especialment vulnerable a este tipus de riuades.
