Com ha canviat la maternitat?

Els vincles afectius entre mares i fills s'han mantingut constants al llarg de la història, però la maternitat evoluciona amb la societat. Si abans ser mare donava un sentit existencial a la dona, ara és una opció més. Si abans ser mare implicava una dedicació exclusiva, ara es comparteix la criança. Els avis i les àvies, conceptes com la corresponsabilitat o ferramentes com les escoletes, permeten a les mares delegar en la seua tasca de ser mare. La maternitat ja no va unida al fet de ser dona, es planifica i es valora el cost d'oportunitats que suposa.

Carmen té 93 anys i ha parit 5 fills

Conta que la maternitat era una cosa que no es pensava, "arribava i prou", però assegura que si fora ara no en tindria tants. Carmen no ha rebut cap ajuda en l'educació i la criança dels seus fills, però tampoc volia deixar-se alguns treballs que anava tenint, com el de netejadora. Els fills majors anaven cuidant els menuts i explica com una tia del seu home, que vivia prop de sa casa, els controlava les hores que ella se n'havia d'anar: "Jo els deixava menjats i canviats i ella anava i els pegava una mirà". La participació del seu home en les tasques domèstiques i amb els fills i filles era nul·la, "que un pare agarrara el seu fill pareixia pecat".

Luisa deixà el seu treball com a administrativa amb la seua segona filla

És la filla de Carmen i ara té 63 anys. Ella des de menuda sabia que algun dia seria mare, però no tenia pressa, quan es va casar esperà quatre anys fins a ser mare perquè volia gaudir del seu matrimoni, "a la gent li estranyava, el més habitual era casar-se i quedar-se embarassada molt prompte". Luisa era administrativa en una empresa i no volgué deixar-s'ho, tampoc volia hipotecar sa mare, per això van buscar una persona que se'n fera càrrec. "Les tasques domèstiques de la cuina i la neteja les assumia jo a soles, però el meu home arreplegava la xiqueta a l'escola i l'ajudava amb els deures, era necessari, jo estava treballant". Eren els primers passos de la corresponsabilitat, avançades per a la seua època però impensables per a les generacions actuals. Amb la seua segona filla es va deixar el treball, "en lloc de pagar-li a la dona vaig decidir quedar-me a casa i criar-les".

Marta té 33 anys, és anestesista i mare

És filla de Luisa i neta de Carmen. De menuda mai s'havia plantejat ser mare, ella tenia ben clar que volia estudiar Medicina i això implicava molta dedicació. "Quan ja vaig tindre la carrera, treball i parella, aleshores ja ens ho vam plantejar". Per a Marta ser mare és un projecte d'ella i del seu marit Vicent, on els dos participen igualment, i ha sigut una cosa planificada i pensada. "El meu treball implica guàrdies de 24 hores, així que el meu home se n'ha de fer càrrec igual que jo". Ell també participa activament en els treballs de la casa, sobretot en la cuina, "jo també vull seguir eixint amb les meues amigues i fer esport, així que haurem d'organitzar-nos per a poder gaudir els dos". Recorre als avis quan li fa falta, Marta riu i ens assegura que "a ells també els agrada", a més utilitzaran l'escoleta quan ho necessiten. Marta no concep la maternitat d'una altra forma i encara que és una part més de la seua vida confessa que li ha donat un sentit vivencial indiscutible.