Com es valora la capacitat de regeneració d’un bosc després d’un incendi?

Avaluació d’espècies que rebroten, quantitat de sòl, erosionabilitat, pedregositat i pendent. Aquests són alguns dels indicadors que utilitzen els experts per a elaborar un pla de regeneració dels terrenys que s’han cremat en un incendi.

Parlem amb Víctor Santana, investigador del Centre d’Estudis Ambientals del Mediterrani (CEAM), que ens explica les tasques que l’organització està duent a terme a la zona cremada del recent incendi de Venta del Moro (Plana d’Utiel-Requena). S’encarreguen de valorar una sèrie d’indicadors de la vegetació i del sòl que els permet avaluar o preveure quina serà la capacitat de regeneració de la vegetació i, a més, si hi haurà zones especialment vulnerables a l’erosió.

Una de les principals tasques és valorar la quantitat d’espècies que rebroten que hi ha; com més quantitat, major serà la cobertura, aquesta regeneració serà més ràpida i, per tant, la vulnerabilitat a l'erosió serà menor. “Nosaltres el primer que fem és intentar avaluar la presència d’aquestes espècies”, continua l’investigador.

També valoren la quantitat de sòl que hi ha i com és d'erosionable, la pedregositat i el pendent, entre d’altres. En funció de tots aquests indicadors les propostes de gestió o del tractament de la fusta cremada poden variar.

La metodologia utilitzada per a avaluar els incendis

Els professionals del CEAM utilitzen una aplicació anomenada PostFire que han desenvolupat per a arreplegar totes les dades in situ a través d’una tauleta digital: “El que fem és valorar diferents atributs de la vegetació que hi havia abans de l’incendi, la quantitat de fullaraca que hi havia, el sòl que està cobert per aquesta i el grau de severitat dels diferents estrats”. Després anoten tots aquests indicadors en l’aplicació per a poder fer una valoració global de l’incendi.

El CEAM té un banc d'informació d’incendis únic a Europa. Concretament, fa aquests informes i avalua l’impacte dels grans incendis des del 1994. I quin és el llindar a partir del qual etiquetem un incendi com a gran? “Es considera gran incendi forestal a partir de les 500 hectàrees”, aclareix Santana.

Des de fa poc, tota aquesta informació està disponible en una plataforma en línia, accessible per a qualsevol persona, i des d’on es pot consultar la informació i descarregar els informes esmentats. 

Cal destacar que a la zona de la Venta del Moro les pluges torrencials no solen ser tan freqüents com en altres llocs de la Comunitat Valenciana més propers a la costa. Per tant, no es produeix un arrossegament tan gran del sòl i de les llavors i “podem ser una mica més optimistes”.

Indicadors optimistes

A més, hi ha una pineda bastant madura, amb moltes pinyes seròtines que “després del foc, i a causa de les altes temperatures, s’obrin i produeixen una pluja de pinyons dispostos a germinar, especialment amb les pluges de la pròxima tardor”. 

Un altre indicador són les cendres blanques que es poden veure a terra després de l’incendi, que indiquen que hi ha hagut una combustió pràcticament completa de la biomassa, el que podria indicar que la regeneració en aquesta zona podria ser major.

La vegetació d’arbrat cremada està dominada pel pi blanc, el Pinus halepensis: “Podem anar des de zones amb una densitat alta, amb entre 2.000-3.000 arbres per hectàrea, a zones molt més obertes” i, afegeix l'investigador, “el que tenim és un bosc madur, amb una bona capacitat de regeneració”.

Però cal anar amb compte amb els arbres afectats en una baixa o mitjana severitat o amb les zones del perímetre on tenim arbres que estan verds, però que han pogut ser debilitats per les flames. "A mitjà termini podrien ser un focus per a les plagues d’escolítids i s’hauria de tindre un seguiment en aquest sentit per a evitar l’afecció d’aquestes plagues", conclou Santana.