De la Carxofa de Benicarló als vins d’Utiel-Requena: així és el mapa de les denominacions d’origen a la Comunitat Valenciana

Espanya compta amb 206 certificacions de qualitat denominació d’origen protegida (DOP), de les quals 15 es troben a la Comunitat Valenciana (huit productes agroalimentaris, sis vins i un cava). Els productes etiquetats amb aquesta distinció de qualitat presenten unes característiques peculiars i específiques per l’origen de les matèries primeres utilitzades i els procediments emprats per a la seua elaboració, arrelats a la zona geogràfica de la qual reben el nom.

La normativa de la Unió Europea que regula aquests productes garanteix el compliment d'uns requisits de qualitat addicionals als exigits per a la resta de productes convencionals. A continuació fem un repàs pels productes valencians amb DOP. 

L’oli

Un total de 65 municipis valencians conformen la zona geogràfica on es cultiven les olives que s’usen per elaborar l’Oli DOP de la Comunitat Valenciana. L'Alt Millars, la Vall de Cofrents-Aiora, la Vall d'Albaida, l'Alt Maestrat o l’Alt Palància són algunes de les comarques on es produeix aquest or líquid. L’oli d'oliva verge extra s’obté exclusivament a partir d'olives de les varietats autòctones farga, serrana, morruda, vilallonga i blanqueta. 

La carxofa de Benicarló

La denominació d'origen Carxofa de Benicarló i la seua reglamentació específica va ser aprovada el 1998. L'any 2003 va ser declarada DOP per la Unió Europea. La temporada va d’octubre a juny.

La zona geogràfica està constituïda pels termes municipals de Benicarló, Càlig, Peníscola i Vinaròs, tots ells pròxims a la costa i situats a la comarca del Baix Maestrat. El Mediterrani exerceix un efecte benefactor sobre aquestes terres, ja que les preserva de fortes oscil·lacions tèrmiques i ofereix hiverns moderats que permeten que la carxofa es desenvolupe consistent, redona i compacta. Aquestes característiques microclimàtiques especials li confereixen una extraordinària resistència.

L’arròs de València

L'Arròs de València té el seu origen en el parc natural de l'Albufera i en altres aiguamolls de la Comunitat Valenciana, com ara la Marjal de Pego i Oliva, que per les seues excepcionals condicions mediambientals constitueixen l'espai idoni per al cultiu de l'arròs. Les varietats cultivades als arrossars de la Comunitat Valenciana (sénia-badia, bomba i albufera) pertanyen al tipus de gra mitjà, caracteritzat per la capacitat d'absorció del gust, que el converteix en idoni per a l'elaboració dels plats més tradicionals de la cuina valenciana.

La xufa de València

La xufa és un tubercle que necessita unes condicions climàtiques i edafològiques molt especials per al seu cultiu, la qual cosa fa que en tota Europa únicament es cultive en uns pocs municipis de l'Horta Nord de València. Després de passar nou mesos al camp, es recol·lecta, es llava i es porta a secadors especials. És en aquest punt on es dona una de les operacions que més influència té en la qualitat final: el secatge lent i acurat que es prolonga durant més de tres mesos i que influeix de forma determinant en les característiques úniques de la Xufa de València, que la diferencien de xufes d'altres procedències.

La magrana d’Elx

La DOP Magrana Mollar d'Elx empara quaranta municipis de les comarques del Baix Vinalopó, l’Alacantí i el Baix Segura. Aquestes terres són ideals per al cultiu d’aquesta “superfruïta” pel clima privilegiat i la fertilitat del sòl. La Magrana Mollar d'Elx destaca per la seua dolçor, el color exterior oscil·la del crema al roig intens i la seua llavor és blanca i comestible. Totes aquestes característiques la fan única i diferent de la resta de magranes i, gràcies a les seues qualitats, és considerada una de les millors magranes i més valorades del món.

El caqui de la Ribera

El caqui va començar a cultivar-se a partir del segle VII a la Xina, el seu país d'origen, així com al Japó i a Corea, on hi ha més de 2.000 varietats. A la Comunitat Valenciana era freqüent trobar-lo com a arbre aïllat en marges o al costat d'edificacions rurals, però a mitjans del segle XX apareix una nova varietat de caqui autòctona de la Ribera Alta: la varietat roig brillant, que ha experimentat un creixement increïble en l'última dècada sota la marca comercial Persimon.

L’any 1998 va obtindre la figura de qualitat Consell Regulador de la DOP Caqui Ribera del Xúquer. I el 2001 va ser reconegut com a DOP per la Unió Europea.

El nyespro de Callosa d'en Sarrià

Originari de la Xina, el nyespro és un fruit cultivat en la comarca de la Marina Baixa, al voltant del nucli de Callosa d'en Sarrià, que engloba la zona productora les conques dels rius Algar i el Castell de Guadalest, i s'estén per la costa des d'Altea fins a la Vila Joiosa. Va ser distingit amb la DOP Nyespros de Callosa d'en Sarrià l’any 1992.

Ric en carotenoides, potassi i fibra, és de les primeres fruites que es produeixen a la primavera, entre els mesos d'abril i juny. Tots els procediments de cultiu, recol·lecció, classificació i envasament són totalment manuals, sense aplicar cap tipus de mecanització.

El raïm del Vinalopó

El Raïm de Taula del Vinalopó en Saquets és una fruita única en el món pel seu particular procés de maduració. A diferència d'altres raïms de taula, aquesta creix sota una bossa de paper, que protegeix els grans de les inclemències meteorològiques, la qual cosa fa que aquests desenvolupen una pell molt més fina i una coloració més uniforme per no haver de defensar-se de les agressions de la pluja, el sol o el vent. Aquest peculiar sistema de cultiu confereix al nostre raïm unes característiques físiques i gastronòmiques excepcionals, que li han valgut per a ser l'únic raïm en saquet amb DOP. Sis municipis de la comarca del Vinalopó Mitjà i un de l’Alacantí conformen la zona geogràfica amb aquesta certificació de qualitat superior.

Els vins d’Alacant, València i Utiel-Requena

Els vins de la Comunitat Valenciana estan emparats per sis denominacions d’origen protegidaes diferents: Alacant, València, Utiel-Requena, El Terrerazo, Los Balagueses, Chozas Carrascal i Vera de Estenas.

La gran varietat de comarques que produeixen els vins d’Alacant (la Marina Alta, la Marina Baixa, el Comtat, l’Alcoià, l’Alt Vinalopó, el Vinalopó Mitjà, el Baix Vinalopó i l’Alacantí) fan d’aquesta zona protegida una de les més riques de tot Espanya. Destaquen el vi negre de monestrell, el blanc de moscatell o l’històric fondillón.

La varietat boval és l'estrela de la denominació d'origen Utiel-Requena. Aquest raïm autòcton ocupa el 75% de la superfície total de la vinya i s'adapta perfectament al seu clima i territori. L'àrea de producció ocupa unes 35.000 hectàrees de vinyes i comprén nou termes municipals: Caudete de las Fuentes, Camporrobles, Fuenterrobles, Requena, Setaigües, Sinarques, Utiel, Venta del Moro i Villargordo del Cabriel. 

Als municipis d’Utiel i de Requena també es produeixen altres vins reconeguts amb l’etiquetatge tradicional de Vi de Pago: El Terrerazo, Los Balagueses i Vera de Estenas. Aquests vins també estan emparats sota la DOP. La diferència d’aquest reconeixement amb les altres DOP es que es tracta d’un paratge o lloc rural amb característiques edàfiques i de microclima pròpies que el diferencien i distingeixen d'altres del seu entorn.

El potencial vitícola de la DOP València se situa entorn de les 13.000 hectàrees de vinya repartides en quatre subzones de producció: Alt Túria, Valentino, Moscatell i Clariano. Entre les varietats més rellevants destaquen les tintes boval, monestrell, ull de llebre i tintorera i les blanques macabeu, malvesia, sumoll blanc, moscatell i vedriell.

Altres marques de qualitat: IGP i IG

La IGP o indicació geogràfica protegida s'atorga als productes amb un arrelament especial a una zona geogràfica concreta, però que, a diferència de la DOP, només tenen una part del procés relacionada amb la zona. És el cas dels Torrons de Xixona i d’Alacant, els Cítrics Valencians, les Cireres de la Muntanya d’Alacant i els Vins de Castelló. 

Altres productes reconeguts amb marques de qualitat són l’Anís Paloma de Montfort, l’Aperitiu Café d’Alcoi, el Tomaní Alacantí i l’Herber de la Serra de Mariola, tots amb la figura d’indicació geogràfica (IG), una marca que només es reconeix als licors o begudes espirituoses.