Els centenars de supervivents de l’Aquarius continuen sense papers dos anys després

Els centenars de supervivents de l’Aquarius se senten “oblidats” pels càrrecs polítics que els acolliren fa ara dos anys al port de València. Segons ha pogut saber À Punt, de les 629 persones rescatades en aigües del Mediterrani central, amb vora un centenar de menors, únicament s’han resolt 66 sol·licituds d’asil, de les quals 49 han sigut denegades, nou estan arxivades i huit han aconseguit l’estatut de refugiat.

Cada una de les persones que aconseguiren arribar a terres valencianes manifestaren la voluntat de demanar protecció internacional perquè fugien dels horrors de la guerra, la pobresa i els abusos en busca d’un país d’acollida. Un total de 78 migrants van ser traslladats a França i, dels 551 restants, 374 formalitzaren la petició d’asil. La majoria d’elles continua en tràmits, situació que denuncien que els impedeix treballar legalment i “tindre una vida digna”.

“Ens van deixar entrar perquè els convenia políticament però ara ens han oblidat”, ha assegurat el president de l’associació Aquarius Supervivents 2018, Moses Von Kallon, que ha advertit que la pandèmia del coronavirus ha agreujat la seua situació i ni tan sols han pogut demanar ajudes per estar en situació irregular. Moses ha recordat que durant 18 mesos van tindre assessorament legal, però que ja no en tenen i ara veuen “molt complicat” regularitzar la seua situació.

Moses, natural de Sierra Leona, ha recordat que durant 18 mesos van tindre assessorament legal, però que ja no en tenen, i ara veuen “molt complicat” regularitzar la seua situació. “No sé què mal hem fet”, ha lamentat en explicar que algunes de les persones que arribaren aquell 17 de juny de 2018 estan vivint al carrer. Ell, segons ha explicat en una entrevista telefònica, és un dels afortunats amb la “targeta roja” –document que permet la residència i, a partir dels sis mesos, treballar fins que es resolga la petició d’asil.

Les causes arxivades podrien deure’s a una falta de documentació o al fet que la documentació és incorrecta i, en notificar-ho, l’autoritat judicial no ha aconseguit contactar amb la persona afectada. Quant a les denegades, la resposta oferida pel govern espanyol al senador Carles Mulet es limita a referir-se a la Llei 12/2009, de 30 d’octubre, reguladora del dret d’asil i de la protecció subsidiària per a justificar les resolucions. Per la seua banda, la delegada del govern espanyol a la Comunitat Valenciana, Gloria Calero, ha justificat que el retard en les sol·licituds es deu a la dificultat del procés. “S’està treballant en els expedients, supose que per la seua complexitat”, ha insistit aquest dimecres, a banda de desmentir que les tramitacions estiguen “oblidades”.

El senador de Compromís, però, critica que un dels arguments per a no facilitar el dret d’asil siga que no ha patit una persecució personal ni es desprén de la seua declaració l’existència d’un temor fundat a patir-la. Aquest cas concret, detalla en la pregunta remesa a la cambra alta, es refereix a una persona provinent del Txad a qui aquest dictamen l’aboca a la il·legalitat i a la possibilitat de ser retornat al seu país d’origen. “El mateix Govern d’Espanya, en la web del Ministeri d’Afers Estrangers, adverteix que la situació en la República del Txad és molt fràgil per la presència de grups armats en el nord-oest, elements restants del grup rebel sudanés Moviment per la Justícia i la Igualtat en el nord-est, i en el sud i a la frontera de l’extrem nord es produeixen accions terroristes del grup Boko Haram”, expressa.

Aquest dimecres, l’associació fa balanç de la situació dels migrants 730 dies després i presenta l’acció reivindicativa que, amb motiu del Dia Internacional del Migrant el dissabte, dia 20, duran a terme a València.