El científic valencià Ángel Serrano, en el top 2% mundial d'investigadors de Stanford per segon any
Serrano assegura que aparéixer en la llista és "un reconeixement a la bona faena" del grup d'investigació que dirigeix a la Universitat Catòlica de València.
El científic valencià Ángel Serrano, professor de la Universitat Catòlica de València (UCV) i director del seu Laboratori de Biomaterials i Bioenginyeria, ha sigut inclòs per segon any consecutiu en el top 2% dels investigadors més influents del món de la Universitat de Stanford (els Estats Units).
Serrano assegura que aparéixer de nou en la llista de la prestigiosa institució nord-americana és "un reconeixement internacional a la bona faena" que està realitzant el grup d'investigació que dirigeix.
El Laboratori de Biomaterials i Bioenginyeria està constituït per investigadors amb formació en diferents disciplines —des de bioquímica, biologia, biotecnologia o microbiologia fins a enginyeria química—, la qual cosa fa que siga possible "desenvolupar una investigació d'avantguarda molt prometedora en l'àrea biomèdica, l'objectiu de la qual és salvar vides o, almenys, millorar-les", assevera Serrano.
Tecnologies sanitàries revolucionàries
El grup d'investigadors liderat per Serrano és el responsable, per exemple, d'haver desplegat els primers filtres capaços d'inactivar el SARS-CoV-2 i altres virus amb embolcall com la grip en menys d'un minut.
Una tecnologia sanitària revolucionària que va permetre la creació de les mascaretes FFPcovid Mask, fabricades i distribuïdes per l'empresa valenciana Visormed.
Nous materials biodegradables antimicrobians
A més, Serrano ha patentat nous materials biodegradables amb capacitat antimicrobiana per a diverses aplicacions biomèdiques com l'enginyeria tissular per a regenerar os i un altre tipus de teixits.
Un altre dels seus grans descobriments inclou la demostració de la capacitat antibacteriana i antiviral de les nanofibres de carboni en estat pur i incorporades en altres materials de gran interés industrial com són l'alginat i el poli comunament conegut com a PHBV, que són materials no tòxics, biodegradables, biocompatibles i renovables.