Cinc anys de la declaració de l'estat d'alarma a Espanya per la covid-19
Un Consell de Ministres extraordinari va prendre una mesura inèdita en democràcia: tancar a casa tota la població davant d'una amenaça sanitària
Este divendres, 14 de març, es compleixen cinc anys des que va entrar en vigor la declaració de l'estat d'alarma anunciat la nit anterior pel president del govern espanyol en una compareixença al Palau de la Moncloa. Una mesura inèdita que, entre altres restriccions, va suposar el confinament domiciliari de tota la ciutadania per a tractar de pal·liar les conseqüències de la covid-19, amb epicentre a la ciutat xinesa de Wuhan.
El rastre de la pandèmia a Espanya havia començat, en realitat, molt abans: a finals de gener ja s'estudiaren quatre possibles casos a l'illa de La Gomera. El primer cas de coronavirus a la Comunitat Valenciana es va detectar el 25 de febrer del 2020. Un veí de Borriana va ingressar amb símptomes a l’Hospital de la Plana, a Vila-real, i va fer elevar a quatre els casos confirmats a Espanya.
El 2 de març, la xifra de contagis ja superava les cent persones. Huit dies després, amb vora 1.200 contagis al nostre país, es va prendre la decisió d’ajornar les Falles i les Festes de la Magdalena. L’11 de març l’Organització Mundial de la Salut (OMS) declarà la pandèmia en tot el món. Tres dies després, un Consell de Ministres extraordinari —era dissabte— va prendre una mesura inèdita en democràcia: tancar a casa tota la població davant d'una amenaça en forma de pandèmia, de potencial encara desconegut, que trastocaria la vida com la coneixíem fins a aquell moment.
Ens vam tancar tots i totes a casa pensant que serien "només quinze dies" però, en arribar el 30 de març, era evident que això seria llarg: el 30 de març se suspengueren les activitats no essencials. Fins al 14 d’abril no van tornar a la faena els treballadors i les treballadores d’activitats no essencials, però ho van fer amb moltes limitacions de mobilitat i d'interaccions personals. De fet, els mesos següents van estar marcats pel confinament i el tancament de fronteres. A nivell legislatiu, l'executiu espanyol va posar en marxa diverses mesures urgents per a evitar que l'Estat col·lapsara. Va ser en aquell context que es va produir la irrupció dels ERTO i les ajudes econòmiques.
L'estat d'alarma va arribar al Tribunal Constitucional
Esta mesura extraordinària, un instrument previst en la Constitució Espanyola, no ha estat exempta de polèmica. Una sentència controvertida del Tribunal Constitucional (TC), que tombà el primer estat d'alarma decretat a Espanya el 2020 durant la pandèmia de covid-19, sostenia que el confinament domiciliari de la població es va adoptar de manera inconstitucional, generant incertesa. La decisió obria la porta a anul·lar les més d'un milió de multes en tot Espanya (vora 100.000 a la Comunitat Valenciana), que l'Estat havia posat durant el confinament per vulnerar les restriccions de mobilitat. Amb esta decisió quedaven sense cobertura legal.
Davant d'este veredicte, el govern espanyol va eixir a defensar la seua posició, mostrant una gran sorpresa pel "caràcter inèdit" de la sentència. L'executiu que lidera Pedro Sánchez no ocultà llavors el malestar que li causava la decisió judicial i es reafermava en la necessitat d'haver decretat l'estat d'alarma perquè, segons van dir, "va ser una ferramenta necessària per a salvar vides", sense la qual no s'hauria arribat a temps de frenar el virus, ni haguera sigut possible mantindre les mesures necessàries per a detindre'n l'avanç més allà de seixanta dies.
Finalment, tres anys després, el novembre del 2024, el TC va corregir la seua pròpia doctrina i va establir que l'estat d'alarma declarat el 14 de març del 2020 va ser prou per a acordar les restriccions de drets fonamentals que es van establir aleshores.
Les vacunes, un punt d'inflexió
A finals dels 2020, l'arribada de les primeres vacunes contra el virus ho van tornar a canviar tot: vam incorporar al nostre vocabulari paraules com antígens, proves PCR, incidència acumulada, serologia i anticossos. Hui dia, el coronavirus s'ha normalitzat i es tracta com un virus respiratori més, com per exemple el de la grip.
A més, la mascareta, símbol indiscutible de la pandèmia en tot el món, va deixar de ser obligatòria. Ara s'han quedat com un mal record en la memòria i tenen un ús limitat, de manera voluntària, només als centres sanitaris i residències. Una llarga travessia pandèmica que —afortunadament— ja ha quedat oblidada per a molts.
Més de 10.000 morts a la Comunitat Valenciana
El 30 de juny del 2023, el Ministeri de Sanitat va donar la dada definitiva de defuncions i contagis per la covid-19. Al conjunt de l'estat espanyol, en un període de més de tres anys, van morir 121.760 persones a conseqüència del virus, i es van registrar 13.914.811 contagis. A la Comunitat Valenciana, més de 10.000 persones van morir, amb una acumulació de més d'un milió i mig de contagis positius registrats entre les tres províncies.
