Les claus de les actuacions de la jutgessa de la dana després de quatre mesos d'instrucció
L’alerta “tardana” i “errònia”, la “inactivitat patent” de la Generalitat, la “gran demora del Cecopi” i la successió tràgica de “morts evitables” en un “episodi dantesc”
L'enviament “tardà” i de contingut “erroni” de l'alerta el 29 d'octubre i la “inactivitat” de la Generalitat per a avisar la població d'un fenomen que no era “imprevisible” i del qual tenia “sobrada” informació són algunes claus de les actuacions de la jutgessa de Catarroja que instrueix la causa de la dana a València.
Fa quatre mesos, el 5 de desembre, la jutgessa Nuria Ruiz Tobarra va dictar la interlocutòria que va iniciar un procediment penal en el qual ha recaptat testimoniatges, ha sol·licitat informes, ha requerit informació i ha dictat actuacions sobre una investigació centrada en 228 defuncions i lesions per imprudència greu. Estes són les claus de les seues actuacions.
L'ES-Alert de les 20:11 hores, tardà i erroni
La jutgessa ha constatat que el missatge enviat pel sistema ES-Alert a les 20:11 hores aquell dia de la dana va ser “manifestament” i "notablement tardà", a més "d’errat" en el contingut: el van enviar quan ja hi havia morts i demanava evitar desplaçaments per la província de València, quan molta gent va morir sense eixir de casa, en baixar al garatge o al carrer.
També ha afirmat que el sistema ES-Alert, per al qual no es necessitava "comptar amb l'assentiment o conformitat" de les 29 persones que integraven el Cecopi (l'òrgan de coordinació de l'emergència), sinó "simplement prendre la decisió d'avisar", no era l'únic mitjà per a alertar la població: missatges en televisió, ràdio i mitjans amb edicions digitals haurien sigut "igualment útils".
Un fenomen "no imprevist"
La dana del 29 d'octubre del 2024 "no va ser un fenomen meteorològic imprevist", sosté la instructora, sinó que els anuncis de "la gravetat de la situació" es van produir en diversos àmbits i amb "antelació suficient", com en l'AEMET dies abans i el mateix dia, en la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, les 19.821 telefonades que va rebre el 112 —que està en les mateixes dependències del Cecopi— i en els mitjans de comunicació.
Informació "n'hi havia sobrada, i per innombrables mitjans, en temps real, a l'abast dels responsables", afirma la jutgessa, per a qui el problema resideix en el fet que "s'ignorara, no se'n comprenguera l'abast", no se sabera per on discorria el barranc de Poio ni la situació de la resta de poblacions no relacionades amb el barranc, "o no es prengueren les decisions pertinents per qui tenia el poder de decisió".
La "inactivitat patent" de la Generalitat
La instructora ha afirmat que l'Estatut d'Autonomia estableix com a competència exclusiva de la Generalitat la protecció civil i que el govern valencià és l'òrgan superior de direcció i coordinació en la matèria. Per això li correspon "exercir el comandament únic de l'emergència" dirigint els plans de protecció civil.
"La competència en matèria de protecció civil és autonòmica i la inactivitat es va produir en este àmbit", segons Ruiz Tobarra, per a qui corresponia a les autoritats autonòmiques alertar la població per a evitar les defuncions o lesions greus, però van mostrar una "inactivitat patent".
La "gran demora" del Cecopi
Les previsions meteorològiques "degueren portar" a convocar el Cecopi el dia 29 al matí, "amb l’objectiu com a mínim d'avisar la població", ha assenyalat la instructora, per a qui la convocatòria (a les 17 hores) es va dur a terme "amb una gran demora" i la presa de decisions per part de l'administració autonòmica per a alertar a la població, "amb un retard encara major".
El Centre de Coordinació Operatiu Integrat "és un òrgan de coordinació" en matèria d'emergències amb altres administracions. Això és "completament independent" —destaca la jutgessa— de les decisions sobre protecció civil que puga prendre qui ostenta tant "la competència exclusiva" com la possibilitat de comunicar a la població les mesures de protecció.
Una "successió tràgica" de morts evitables
El que va succeir el 29-O va ser —ha afirmat la instructora— "un episodi dantesc, un infern real de destrucció, mort i finalment foscor", que va deixar una "successió tràgica de defuncions" i danys materials. Els danys "no es podien evitar", però "les defuncions sí".
"L'evitabilitat de l'aclaparador nombre de defuncions i l'objecte de la investigació s'ha de centrar en la palmària absència d'avisos a la població, que no va poder prendre cap mesura per a protegir-se", sosté la jutgessa, que ha citat com a investigats la consellera que eixe dia era "la màxima autoritat" de l'emergència, Salomé Pradas, i al seu número dos, Emilio Argüeso.
Del president de la Generalitat, Carlos Mazón, ha afirmat que, per ser aforat, no té jurisdicció per a citar-lo com a investigat, "sense perjuí que ell mateix poguera sol·licitar-ho". Per a això li ha comunicat esta resolució per si "de manera voluntària" vol requerir-la.
