Claus de la Llei de la infància: ampliació del termini de prescripció dels delictes i més protecció contra la violència masclista

El Ple del Congrés ha aprovat aquest dijous, amb un ampli consens de la cambra, la Llei de protecció a la infància contra la violència i que situa Espanya al capdavant de l'atenció dels xiquets i les xiquetes contra qualsevol tipus d’agressió. La norma, que només ha comptat amb el vot en contra de Vox i el PNB, retarda l'edat en què comença a computar-se la prescripció del delicte, que passa dels 18 anys en l’actualitat, fins al moment que la víctima complisca 35 anys. 

La iniciativa legislativa amplia la definició de violència, persegueix delictes comesos a través d'internet, crea unitats especialitzades en les forces i cossos de seguretat i un registre central d'informació. A més a més, reforça el dret del xiquet o la xiqueta a ser informats, no sols escoltats, en processos administratius i judicials i a formular denúncia de manera personal i directa. 

Aquests són els principals canvis de la Llei de protecció a la infància, que estableix el marc normatiu per a lluitar contra tots els tipus de violència contra els menors. 

-S’amplia el termini de prescripció dels delictes greus. La cambra baixa ha acordat ampliar fins als 35 anys l’edat a partir de la qual comença a comptar la prescripció dels delictes greus. Actualment, aquest període comença a comptar als 18 anys i els delictes prescriuen entre 5 i 15 anys després, per la qual cosa pocs casos d'abusos arriben a jutjar-se perquè les víctimes tarden a vegades dècades a reconéixer públicament l'agressió.

-El deure de denúncia implica tota la ciutadania. Qualsevol ciutadà que presencie un indici de violència estarà obligat a denunciar-lo. A més, els menors podran fer-ho sense la necessitat d'estar acompanyats d'una persona adulta. 

-Una sola declaració davant la policia. Com a norma general, les víctimes només declararan una volta davant la policia i el testimoni es gravarà durant la fase d'instrucció. En cas que haja de declarar al jutjat, només ho farà en ocasions excepcionals. Amb aquesta norma es vol evitar la victimització secundària del xiquet o la xiqueta. 

-Creació de jutjats especialitzats. La llei preveu la creació de jutjats especialitzats en violència contra la infància i, en el cas de la violència masclista, se suspendrà el règim de visites i les custòdies compartides si el menor o la menor han patit o han presenciat els maltractaments. 

-Prohibició de la síndrome d’alienació parental. La norma elimina la síndrome d'alienació parental, per la qual alguns pares acusen la seua exparella de manipular el seu fill en contra seua, en considerar que no té cap tipus de fonament científic. 

-Delictes comesos a través d'internet. A partir d’ara, es castigarà aquelles persones que promoguen l’autolesió, els transtorns alimentaris, el suïcidi o la comisió de delictes sexuals contra els menors. Aquests continguts s’hauran de retirar de la xarxa. A més, s’incorpora en el Codi Penal l’aporofòbia (odi al pobre) dins dels delictes d’odi. 

-Registre central d'informació. Es crearà un registre de les víctimes amb informació contra la violència i s’elaborarà una estratègia sobre com poder erradicar-la.