Claus sobre el nou brot de la pigota del mico: per què torna a ser emergència global?

L'Organització Mundial de la Salut (OMS) ha declarat este dimecres la pigota del mico —rebatejada ara com mpox per a evitar els estigmes— com una emergència de salut pública internacional. És la segona vegada en dos anys que l'autoritat sanitària global ha d'adoptar esta mesura, justificada per la ràpida propagació que ha experimentat el virus en estes setmanes. Una nova variant està darrere de l'últim brot que s'escampa per Àfrica, pel que sembla amb més transmissibilitat i letalitat que el del 2022. Des de principis d'any s'arrosseguen més de 15.000 contagis i 461 morts en díhuit països. Repassem el que sabem fins ara d'esta infecció vírica.

Què és?

Este virus no té relació amb la pigota humana, erradicada per complet el 1980. És una zoonosi vírica (es transmet dels animals als humans) del gènere Orthopoxvirus. Principalment, es presenta en zones de la selva tropical d'Àfrica central i occidental, d'on és endèmica, i esporàdicament s'exporta a altres regions.

És una malaltia mortal?

Pot causar quadres greus, més sovint en la població infantil, però no és generalment mortal. Al llarg de la història la taxa de letalitat de la pigota símica ha oscil·lat entre el 0 i l'11% de la població, encara que recentment se situa entre el 3 i el 6%. L'evolució de la malaltia depén del grau d'exposició al virus, l'estat de salut del pacient i la naturalesa de les complicacions.

Com es transmet?

La transmissió de persona a persona es produeix per contacte molt estret, amb secrecions de les vies respiratòries o lesions cutànies d'una persona infectada, o amb objectes contaminats recentment. En els brots coneguts fins ara, la majoria dels casos se circumscriuen a les relacions sexuals. Però la nova variant sembla tindre més potencial de propagació i el contagi pot tindre lloc en un cara a cara amb qui porta el virus, parlant o respirant, o simplement tocant la pell.

Quins són els símptomes?

Erupció cutània, febre, mal de gola, de cap o d'esquena, falta d'energia i ganglis limfàtics inflamats són els més freqüents. Solen començar una setmana després de l'exposició, però poden fer-ho passats d'1 a 21 dies, i solen durar de dos a quatre setmanes. En general, són símptomes semblants als de la grip i també és habitual que apareguen lesions amb pus. Les criatures, les dones embarassades i les persones amb sistemes immunitaris debilitats, com els que tenen VIH, tenen un risc més elevat de patir complicacions.

Hi ha tractament?

L'atenció clínica es planteja amb la finalitat d'alleujar els símptomes, controlar les possibles complicacions i evitar seqüeles a llarg termini. S'ha d'oferir líquids i aliments als pacients per a mantindre un estat de nutrició adequat. Les infeccions bacterianes secundàries han de tractar-se segons estiga indicat. En 2022 l'Agència Europea de Medicaments va autoritzar l'ús d'un antivíric denominat tecovirimat, desenvolupat originalment per a la pigota, per al tractament de l'mpox en circumstàncies excepcionals. El fàrmac encara no està àmpliament disponible i l'experiència coneguda es redueix fonamentalment a assajos.

Ha de vacunar-se tota la població?

No, només aquells col·lectius que es consideren de risc. A Espanya es recomana immunitzar les persones que mantenen pràctiques sexuals de risc. Són principalment —però no exclusivament— gais, bisexuals i altres homes que tenen sexe amb homes o amb múltiples parelles sexuals, que practiquen sexe en grup o que han passat una infecció de transmissió sexual (ITS) recentment. D'acord amb el registre nacional Regvacu, el Ministeri de Sanitat té registrades un total de 40.610 persones vacunades, però només la meitat han completat la pauta amb la segona dosi. Per això, ja la setmana passada va encoratjar els grups de risc perquè finalitzen la immunització.

Què és una emergència sanitària global?

És el màxim nivell d'alerta de l'OMS davant d'una malaltia. S'adopta quan s'estén de maneres noves o inusuals, amb l'objectiu d'impulsar la cooperació i el finançament internacionals per fer front a un brot. L'última vegada que es va declarar una emergència sanitària global va ser precisament en l'última onada de casos d'mpox que va estendre's per tot el món i tenia un focus rellevant a Espanya. Va estar activa entre juliol del 2022 i maig del 2023. També va usar-se esta alerta en el cas de la covid-19 el 12 de gener del 2020, i va durar oficialment fins al 5 de maig del 2023 després de causar més de 20 milions de morts.

Per què torna a ser ara una emergència?

L'mpox ha estat un problema de salut pública en parts d'Àfrica durant dècades. El primer cas humà de la història es va localitzar a la República Democràtica del Congo l'any 1970 i des d'aleshores s'han succeït els brots. Però l'actual és el pitjor que ha viscut mai el país, amb 27.000 casos identificats i més de 1.100 morts des de gener del 2023; gran part, xiquets i xiquetes. Ara mateix hi circulen dos variants: la forma endèmica del virus i una nova variant que ha fet saltar totes les alertes per la rapidesa amb què s'estén. El fet que s'hagen detectat infeccions en zones del continent on fins ara no n'hi havia o que afecte col·lectius vulnerables, com criatures i embarassades, són altres motius de preocupació per a l'OMS.

En quina situació està Espanya

L'emergència global per mpox agafa Espanya com el país europeu amb més casos confirmats del virus, un total de 8.104. D'eixos, 264 s'han notificat enguany i suposen un terç de tots els nous positius a detectats a Europa el 2024. De moment, les dades epidemiològiques ací només deixen constància de la circulació de la variant clade II, la responsable del brot global del 2022, que és la menys virulenta.

I ara què?

Els científics esperen que les declaracions d'emergència acceleraran els esforços per aconseguir més eines mèdiques i finançament al Congo per a ajudar les autoritats a fer front al brot. Cal més vigilància per a estudiar el virus i ajudar a frenar la propagació.