La cocaïna i l'heroïna, les drogues més consumides entre els homes, enfront de l'alcohol, més habitual entre les dones

La cocaïna i l'heroïna són les drogues més consumides entre els homes, mentre que les substàncies més habituals en les dones són l'alcohol i la cocaïna. A més, el 51% dels homes que acudeixen a un tractament per addiccions a alguna substància química van començar a consumir-la abans dels 18 anys. En el cas de les dones, el percentatge baixa al 45%.

Són les conclusions de l'informe "Perfil de les addiccions en 2023. L'atenció a les persones usuàries" elaborat per la Xarxa d'Atenció a les Addiccions (UNAD). És la recollida més gran de dades que es realitza a Espanya sobre l'accés a tractament de persones amb addiccions. La mostra ha sigut aportada per 119 entitats que pertanyen a la xarxa i que atenen actualment 39.451 persones amb addiccions. D'estes, 38.262 consumeixen substàncies i només el 21% són dones.

Este treball, segons explica la UNAD, "pretén radiografiar la situació de les persones amb problemes de drogodependències i altres addiccions, incidint en els factors socials que, a vegades, marquen eixe consum problemàtic". 

Les dones amb addiccions: majors de 34 anys, sense treball i amb càrregues familiars

La secretària de l'entitat, Encarnación Pámpanas Porras, ha explicat que el perfil de dona que rep atenció per consumir substàncies és d'una adulta d'entre 34 i 41 anys, amb estudis primaris i sense treball. El més habitual és que tinga fills o filles, que presente algun problema de salut mental i residisca en un habitatge que siga de la seua propietat o del familiar amb qui conviu. Les drogues principals que la porten a sol·licitar tractament són, en primer lloc, l'alcohol, seguit de la cocaïna i el cànnabis.

En el 45% dels casos, les dones van començar a consumir quan eren menors d'edat. 

Els homes que consumeixen: amb problemes de salut físics i mentals i sense fills

Quant als homes amb addiccions a substàncies, el perfil coincideix amb el de les dones, llevat que a més de problemes de salut mental, també presenten problemes de salut físics i no tenen fills o filles. Les drogues que més consumeixen ells són la cocaïna, l'heroïna i l'alcohol.

En un 51% dels casos, van començar sent menors d'edat. 

A banda, els ansiolítics i somnífers, amb prescripció o sense, ocupen en el cas de les dones el 7% dels consums, mentre que en els homes representen només el 3%. 

Altres tipus d'addiccions sense substància

A més de les atencions motivades per les drogues, l'estudi també arreplega els casos de persones que demanen ajuda per addiccions sense substància. Per a això, s'ha tingut en compte una mostra de 1.189 persones ateses per 40 entitats de la xarxa UNAD, el 30% de les quals són dones. 

El perfil de dona és, generalment, d'una persona entre els 26 i els 33 anys, malgrat que el 20% són encara menors i habitualment, estudiants. El bingo és la seua principal addicció presencial, seguida de les escurabutxaques, mentre que en l'aspecte en línia són els videojocs. 

Quant als homes, l'edat es manté entre els 26 i els 33 anys, i un 18% són menors. A diferència de les dones, la majoria treballen. En este cas, són addictes a les màquines escurabutxaques i les apostes esportives, presencialment i en línia.

La prevenció, clau per evitar l'exposició en l'adolescència i la joventut

Tenint en compte les edats d'inici, que mostren que l'adolescència i la joventut són etapes on hi ha una exposició a provar drogues o a desenvolupar una addicció sense substància, la secretària d'UNAD, Encarnación Pámpanas, ha manifestat que “està a la nostra mà trencar amb la normalització que una persona de poca edat puga consumir alcohol, fumar cànnabis o provar altres substàncies més potents i nocives per al seu organisme, així com habituar-se a pràctiques de joc”. Així, va incidir en la importància de la prevenció i la sensibilització per a generar “consciència social”.

En este sentit, l'estudi del Perfil arreplega informació de 67 entitats que van treballar la prevenció durant el 2023, de tal forma que les seues accions van aconseguir més de 350.000 persones amb una mitjana d'edat de 17 anys.

Bretxa de gènere

La vicepresidenta de l'organització, Elisabeth Ortega Suárez, ha dit que les dones es troben en una situació de “doble vulnerabilitat” pel fet de ser dones i consumir, i ha alertat que “els estigmes socials dificulten el seu accés a tractaments adequats”. 

Comparant homes i dones, les més joves accedeixen en grau més alt a tractaments (amb substància i sense) que les dones adultes. Això s'explica, segons Ortega, perquè les dones amb addiccions en edats adultes ja pateixen els juís socials relacionats amb la maternitat o la sexualitat, entre altres. A més, la majoria dels recursos estan dissenyats per a un perfil masculí i no aborden necessitats específiques de les dones. 

A més, la vulnerabilitat de les dones amb addiccions també es manifesta en l'àmbit laboral. Una de cada quatre dones ateses per addiccions amb substància tenen ocupació, en comparació amb un de cada tres homes. Segons Ortega, les dones enfronten obstacles addicionals en el seu procés de recuperació i reinserció laboral, als quals se sumen situacions de violència de gènere i traumes que dificulten encara més l'accés a tractaments. 

Blindar els drets de les persones amb addiccions, entre les demandes

Amb totes estes dades sobre la taula, el president de l'organització, Luciano Poyato, ha defensat la necessitat de blindar els drets de les persones amb addiccions, reforçar l'atenció i augmentar els recursos específics perquè cap quede exclosa, independentment de la seua edat, gènere, identitat, nacionalitat, raça, origen o classe social. 

Així mateix, ha reivindicat que s'aproven els Pressupostos Generals de l'any 2025 perquè puguen augmentar les partides pressupostàries destinades a les polítiques de drogues i addiccions, així com potenciar el Pla Nacional sobre Drogues, perquè les entitats puguen continuar treballant. 

Poyato ha reivindicat algunes demandes històriques de la xarxa, que actualment estan en l'agenda política, com l'avantprojecte de llei per a la prevenció del consum i els efectes de l'alcohol en menors, l'avantprojecte de llei per a protegir menors en entorns digitals i la llei de seguretat ciutadana.

Finalment, ha reconegut els esforços que s'han realitzat des del govern per a protegir les persones més vulnerables enfront dels riscos associats al joc en els últims anys. Poyato ha dit que confia que arribe prompte una solució que faça front al reial decret de comunicacions comercials de les activitats de joc, ja que el Tribunal Suprem va anul·lar algunes disposicions a causa d'un problema de rang normatiu. "És fonamental” tancar eixos buits legals que permeten que unes certes pràctiques comercials tornen a sorgir", ha dit.