Comença l’exhumació de prop de 150 afusellats a la fossa 111 de Paterna

Les mesures de protecció en temps de pandèmia impedeixen avançar tan ràpid com en altres ocasions, però no han frenat l’obertura de la fossa 111 del cementeri municipal de Paterna. Les famílies de les víctimes poden seguir en directe des de les seues cases els treballs d’exhumació de la sepultura, on esperen recuperar els cossos de vora 150 veïns afusellats durant la dictadura franquista.

Gandia, Oliva, Ontinyent, Sagunt, Tavernes Blanques, Torrent, Cullera... són alguns dels municipis d’on eren els represaliats que van assassinar al mur d’afusellament de Paterna el 27 de març, el 6 d’abril i l’1 de maig de 1940. Però també d’altres zones del territori espanyol, com ara un madrileny, un home de Barcelona i altre de Màlaga. “En fosses tan grans sempre et trobes a algú de fora”, explica a À Punt Miquel Mezquida, director arqueològic de l’associació científica ArqueoAntro, que s’encarrega d’aquests treballs finançats per la Diputació de València i que tindran una durada aproximada de quatre mesos.

Memorial de la fossa 111 del cementeri municipal de Paterna / ArqueoAntro

Entre 40 i 50 famílies esperen que el seu oncle, avi o amic es trobe en una de les tres saques inhumades en la fossa 111, la qual preveuen que és una de les tres fosses més grans de la Comunitat Valenciana –a la més nombrosa fins al moment, la 115, van trobar 144 cossos–. En total van ser, segons els estudis de Vicent Gavarda, 153 les víctimes d’aquests afusellaments, però se sap que dos d’elles van ser tretes per familiars i enterrades en nínxols individuals. Altres dos es van depositar en la fossa 102, sense que es conega el motiu d’aquesta distinció, per la qual cosa es calcula que entre les capes de calç hi ha un total de 149 cadàvers.

“Al meu avi el mataren en vida”

Vicen Juan Escobar somia des de fa anys recuperar el cos del seu avi, Juan Escobar Fenollosa, i soterrar-lo a Manises. “Amb la meua àvia, mon tio i ma mare, que va faltar fa dos anys. Tots juntets”, explica en una entrevista telefònica. Vicen pensa en el recorregut del seu familiar des de la presó militar de Torrent, a la Model de València, de nou a Torrent, al Puig, i després de dos judicis el sumaríssim sense garanties ni advocat que el sentenciaria a mort. “Pense en el meu avi dir demà em maten, demà em maten... L’afusellaren en vida. Jo crec que quan arribà a Paterna ja estava mort”, lamenta.

Juan Escobar va anar a la guerra després de perdre el treball. “Va anar a València a un discurs de Manuel Azaña, se n’assabentaren a la fàbrica on era jornaler i l’acomiadaren. Tenia 44 anys i quatre fills que alimentar. “Me’n vaig al front, allí almenys em donaran menjar a mi i a la meua família”, rememora Vicen, posant-se en la pell de l’avi.

En el front del Llevant treballava com a cap de cuina i anava amb una burra repartint el ranxo als soldats. “Va passar la guerra i Franco va dir que qui no tinguera les mans tacades de sang no s’havia de preocupar”, continua. Així que quan els seus amics li digueren d’anar a França, Juan va dir que no es movia del poble. Als dos dies se l’endugueren. “Tiraren la meua uela i els fills de casa i els llevaren fins i tot les sabates. Se m’anaren a viure a unes covetes del riu i allí estigueren menjant cama-roges, caragols, peixos...”, recorda per les històries que li contaven les seues ties. Abandonada pels seus set germans, l’àvia de Vicen va estar a punt de morir d’inanició en dos ocasions, perquè conta que abans donava menjar als fills que alimentar-se ella. Després de totes les penúries passades, només pensa recuperar al seu avi. “Seria l’alegria més gran que em podrien donar en memòria de la meua família”, diu insistentment, a més de recordar que tenen el nínxol preparat.