Comencen els treballs per a exhumar les restes de 128 víctimes del franquisme a Cuelgamuros

Un equip multidisciplinari integrat per quinze tècnics inicia aquest dilluns les tasques d'exhumació a la vall de Cuelgamuros, fins a l'any passat anomenada Valle de los Caídos, per a tractar de recuperar les restes de 128 víctimes de la Guerra Civil, bona part d'ells represaliats del franquisme, segons han confirmat fonts del govern espanyol. Amb aquesta operació es pretén donar compliment a la llei de memòria democràtica aprovada el 2022 i respondre les reclamacions de les famílies d'aquestes persones. Dins de la basílica ja s'ha instal·lat un laboratori forense perquè els experts hi puguen treballar.

Precisament dijous passat, descendents de vora un centenar de víctimes de la Guerra Civil i la dictadura soterrades al mausoleu franquista van presentar una queixa davant el Defensor del Poble per l'incompliment de la sentència que va obligar el 2016 a exhumar les restes mortals dels germans Lapeña, afusellats el 1936 pel règim, i uns altres punts inhumats a Cuelgamuros. Des d'aquesta resolució històrica que reconeixia el dret a recuperar els cadàvers, les famílies han estat embolicades en un garbull judicial. Va ser el passat 13 de març quan el Tribunal Suprem va donar llum verda definitiva al procés per a recuperar els cadàvers, en rebutjar el recurs presentat per la Fundació Francisco Franco, últim escull que frenava les extraccions.

El recinte, ubicat a San Lorenzo de El Escorial, alberga la fossa comuna més gran d'Espanya, amb 33.833 restes de víctimes dels dos bàndols de la Guerra Civil, i és el lloc on fins fa poc van romandre enterrats el dictador Francisco Franco i el fundador de la Falange Española, José Antonio Primo de Rivera. Ja el passat 24 d'abril les restes mortals d'aquest últim eixiren de l'enclavament, on romanien des del 1959, rumb al cementeri de San Isidro. La llei de memòria democràtica aprovada per l'executiu de coalició PSOE-Unides Podem també preveu la "resignificació" de l'espai per a donar a conéixer les "circumstàncies de la seua construcció" i "el període històric en el qual s'insereix", tot això amb la finalitat d'"enfortir els valors constitucionals i democràtics".

En l'operació d'exhumació que comença aquest dilluns treballen, a més de sis forenses, un grup d'arqueòlegs, odontòlegs, genetistes i quatre membres de la policia científica. La missió específica d'aquests últims és ajudar a identificar les caixes en les quals estan enterrades les víctimes si els números d'inscripció no s'aprecien bé a simple vista, segons ha detallat el diari El País.