Es compleixen quatre mesos de la dana amb una investigació que apunta que les morts eren evitables

Es compleixen quatre mesos de la dana en una setmana que ha sigut clau per a la investigació judicial, que apunta que les morts eren evitables i assenyala la falta d’alerta a la població. La Generalitat havia de donar resposta esta setmana a un dels requeriments que va fer la titular del jutjat de primera instància i instrucció número 3 de Catarroja el dilluns 17 de febrer, on demanava si va concórrer alguna altra autoritat en el Cecopi abans d’enviar l’alerta a la població.

D’esta manera, quatre mesos després, la investigació s’obri pas amb una celeritat i contundència poc habituals en la justícia, entre acusacions polítiques de canvi de versió del president. Sobre este context sobrevola l’ombra de la dimissió de Mazón, a qui han escridassat en diverses ocasions i actes públics.

Mentrestant, les associacions de víctimes de la dana encapçalaran este dissabte la quinta manifestació per a demanar la dimissió del cap del Consell.

Mazón assenyala les obres del Poio

Les últimes declaracions públiques del Carlos Mazón reforcen estar “centrat en la reconstrucció”, tal i com va afirmar este divendres en la seua arribada al Palau de la Generalitat.

Però el cap del Consell assenyala i responsabilitza del que va passar el 29 d'octubre a les obres pendents al barranc de Poio, depenents del govern espanyol. Este dilluns, després de la seua absència en la Crida de les Falles 2025, el president ja va fer acte d'aparició a Madrid on va defensar el seu relat sobre la dana situant-se com a "dany col·lateral" d'una estratègia de Sánchez.

Dos dies més tard, el dimecres 26 de febrer, el president de la Generalitat va assegurar que va arribar al Cecopi a les 20:28 hores, després que s'enviara l’alerta, tot insistint que “mai” ha canviat de versió; el Consell va confirmar 24 hores després, i amb un informe amb imatges, que Mazón no estava en el Cecopi quan es va enviar l’alerta a la població.

Explicacions requerides per la jutgessa, esperades en una setmana clau en la investigació judicial, i que tracten d'aclarir la cronologia dels fets, les absències i les responsabilitats en l'anticipació i resposta política a l'emergència.

Expectació pel testimoni de Salomé Pradas

Este dijous, Salomé Pradas va parlar per primera vegada amb els mitjans de comunicació. Conscient de l'expectació que alça el seu testimoni, Pradas va referir-se constantment als tècnics que l'acompanyaven aquell dia. Cap a ells i cap a l'exconsellera miren els advocats de l'acusació de cara a possibles imputacions judicials, perquè és en els tècnics en qui Pradas afirma que es va basar per a enviar l'avís d'alerta. Segons Mazón, va haver-hi cinc comunicacions amb la consellera abans d’arribar al Cecopi, i el cap de l'Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) a la Comunitat Valenciana, José Ángel Núñez, ha afirmat que, “si no es van prendre decisions, és perquè qui havia de sintetitzar la informació no va saber valorar-la”.

Segons l’advocat d’Acció Cultural del País Valencià, Manolo Mata, que s’ha personat com a acusació popular, es tracta de “trenta persones que tenen totes les dades, que tenen la capacitat tècnica… i esperen una orde política que no van donar mai”. El testimoni de Pradas serà sobretot clau per a determinar el grau de responsabilitat del president Mazón, ja que, com va explicar l’advocat de l’Associació Damnificats per la Dana Horta Sud, Gonzalo León, “encara que Carlos Mazón no estiguera present en la reunió del Cecopi, això no impedeix que estiguera en contacte amb qui en aquell moment era la cap visible de la Generalitat Valenciana”.

Els testimonis de la tragèdia, clau en el sumari

Els testimonis del sumari de la dana confirmen que moltes morts es van produir abans que s'enviara l'alerta a la població. L'asfíxia mecànica amb obstrucció de les vies respiratòries per fang va ser la causa de la mort en la majoria de les víctimes. El sumari judicial que el jutjat de Catarroja està conformant amb les denúncies i relats de fets dels familiars de les víctimes de la catàstrofe del 29 d'octubre inclou el testimoni de desaparicions de diverses persones sense llar, inquilins de caravanes i altres persones vulnerables que va arrossegar el fang. Els centenars de pàgines que arrepleguen les denúncies evidencien que la riuada va arrasar els qui no tenien més espai vital que el carrer o els qui treballaven a la vorera.

Un seguit de drames personals que configuren la tragèdia col·lectiva i que evidencien que a la majoria de les víctimes la va sorprendre l'allau de fang mentre tractava de posar fora de perill els vehicles o simplement complia amb la seua jornada habitual. 

El sumari confirma que a majoria de les defuncions va ser entre les 19:00 i les 20:00 hores, abans que arribara l’alerta, però també hi ha denúncies de morts i desaparicions posteriors a les 20:11 hores, moment en què la població va rebre el missatge d'alerta. És el cas d'un home de 52 anys, veí del carrer de Salvador Carbó de Benetússer: va parlar amb la dona entre les 21:00 i les 21:30 hores des d'un garatge —on va quedar atrapat— per a demanar ajuda. El cadàver el van trobar a les 14:00 hores de l'1 de novembre dins d'un garatge que no era el seu, sinó que el cotxe va ser arrossegat allí mentre tornava del treball a Sedaví.

“La competència és autonòmica”

La jutgessa va dictar este dilluns una resolució per la qual no admetia una querella que havia interposat l'associació Hazte Oír contra la delegada del govern espanyol, Pilar Bernabé. L'associació sol·licitava, en un escrit tramitat inicialment al jutjat d'instrucció número 10 de València i que es va remetre després per inhibició a Catarroja, que la titular de l'executiu central a la comunitat autònoma fora investigada per no haver instat al Ministeri de l'Interior la declaració d'emergència d'interés nacional. La magistrada va entendre que l'omissió que al·legaven els querellants no constitueix una base per a atribuir a la delegada del govern espanyol els homicidis i lesions comesos per imprudència greu.

“Associar a la delegada del govern la responsabilitat en les defuncions i lesions imprudents del dia 29 d'octubre, quan la competència en matèria de protecció civil és autonòmica i la inactivitat es va produir en este àmbit, té mancança de qualsevol argument legal”, precisa. La resolució arreplega que va existir en un primer moment “consens en l'àmbit autonòmic i central que no procedia la declaració d'emergència nacional”. A més, per a alertar la població “no calia instar” eixa declaració, perquè “es podia realitzar perfectament des de l'àmbit autonòmic que estava assumint les competències en matèria d'emergències”. Per tant, no era “necessari traslladar esta actuació [...] a l'administració central a través del Ministeri de l'Interior”.

L’acusació popular

El jutjat també va acceptar que el PSPV exercisca l'acció popular en la causa oberta per la gestió de la dana del 29 d'octubre. La jutgessa va admetre la personació com a acusació particular de l'Associació de Damnificats Horta Sud en les diligències en què s'investiga la presumpta comissió de delictes d'homicidi i lesions per imprudència.

En canvi, la magistrada no va admetre la querella que havia presentat la federació local del sindicat CGT contra el president de la Generalitat, Carlos Mazón, remesa per inhibició d'un jutjat d'instrucció de València, per la condició d'aforat del cap del Consell, segons ha informat el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV).