Es compleixen tres anys de la detecció a Wuhan de l'estranya pneumònia que es convertiria en la covid-19

El 31 de desembre del 2019 les autoritats xineses reconeixen públicament l'aparició d'una nova malaltia: la covid-19. S'etiquetava així un tipus de pneumònia desconeguda que feia dies que desconcertava el món. Aquest dissabte fa tres anys. El resultat és ben conegut. La covid la van declarar pandèmia i suma en tot el planeta 659.993.406 afectats i 6.688.949 morts, segons les últimes dades de la Universitat John Hopkins.

L'1 de gener va tancar el mercat de Wuhan, el lloc on, probablement, es va produir el primer contagi, però ja era tard. Pacients que no havien passat mai per allí començaven a arribar també als hospitals i es feia evident que s'estava produint un contagi comunitari. La malaltia es transmetia entre persones.

Els científics xinesos van actuar amb molta eficàcia. En pocs dies van saber que es tractava d'un nou coronavirus, van fer la seqüència del genoma i van idear els primers kits de detecció, i batejaren el nou virus com a covid-19. Amb la ciutat de Wuhan tancada completament, l'11 de gener Pequín informà l'Organització Mundial de la Salut i va procedir a un primer confinament que presagiava el que passaria a la resta del món.

El 13 de gener es confirmava el primer cas de covid-19 fora de la Xina, concretament a Tailàndia. A Espanya el primer cas es va confirmar oficialment un mes després, el 31 de gener del 2020. Va ser a La Gomera. I a la Comunitat Valenciana es va confirmar el seu primer afectat tres setmanes més tard, a l'Hospital de la Plana, a Vila-real. A la Comunitat Valenciana el total de morts des de l'inici de la pandèmia ascendeix a 10.271, segons l'últim balanç de la Conselleria de Sanitat.

Els tests i la vacunació: punts d'inflexió

La pandèmia està plena de moments crítics i de punts d'inflexió. El primer va ser la generalització dels tests per detectar els contagis, que van permetre entendre la dimensió de la crisi sanitària. Un altre moment va ser l'inici de la vacunació massiva, que a Espanya va començar el 27 de desembre del 2020. La vacunació (a Espanya s'han administrat més de 85,5 milions de vacunes en cobertures que arriben al 100% en els trams de més edat) ha canviat l'evolució de la pandèmia. La xifra de contagis ja no va lligada tan estretament a la d'hospitalitzacions i morts, encara que el repunt de casos també està reflectint-se als hospitals.

Tres anys després, en tot cas, la Xina viu un moment complicat, malgrat que la pandèmia ja sembla enfilar un canvi de realitat. La Xina està immersa en l'onada més greu de covid fins ara, la primera de les tres que s'esperen fins al març del 2023. Des que el govern xinés va relaxar els controls estrictes antivirus a penes fa un mes, la malaltia està fent estralls entre la població. Mentre que el país lluita per a contindre la xifra creixent d'infeccions, els registres de víctimes mortals s'engruixen progressivament i cada vegada circulen més imatges d'hospitals de gom a gom, plens de pacients.

Davant d'aquesta realitat, el món torna a exigir tests negatius als passatgers procedents de la Xina. Espanya, de fet, ha anunciat aquest divendres que sol·licitarà als passatgers procedents del país asiàtic un test negatiu de covid-19 o la pauta completa de vacunació.