La compra de vivendes a Espanya es dispara un 10% el 2024
Es van comprar quasi 642.000 habitatges, però el rècord històric va ser el 2007, amb 775.300 vivendes adquirides
El 2024 a Espanya es van comprar quasi 642.000 habitatges, un 10% més que el 2023. És la tercera xifra més elevada de la història, després del 2022 i del rècord històric del 2007, segons les dades difoses este dijous per l'Institut Nacional d'Estadística (INE).
L'any passat es van comprar 641.919 habitatges a tot Espanya a la calor de la baixada dels tipus d'interés i el consegüent abaratiment de les hipoteques en la segona meitat de l'any; han sigut impulsades per l'obra nova, que va tancar el seu millor any en una dècada, després que el 2023 el mercat patira una caiguda pròxima també al 10% des dels 650.265 habitatges venuts el 2022.
El rècord històric va ser el 2007, amb 775.300 habitatges comprats. Des de llavors, les vendes han anat descendint sumides en la recessió econòmica, fins a tocar fons el 2013 (amb 312.600), per a després anar recuperant-se fins al més de mig milió del 2018. Més endavant, van tornar a caure, particularment l'any de la pandèmia, 2020 (-16,9%), per a reprendre els avanços el 2021 i 2022.
Des dels Col·legis Oficials d'Agents de la Propietat Immobiliària (Coapi) preveuen que esta tendència es mantinga en els pròxims mesos per un escenari de creixement econòmic a Espanya, un euríbor estable i una demanda sòlida formada tant pel comprador nacional com pels estrangers.
El millor any en una dècada per a l'obra nova
El creixement del 2024 ve liderat per les vendes de nova construcció, que van acumular un creixement interanual del 23,4% —fins a les 135.052 vendes (la xifra més alta des del 2013)—, enfront del 6,9% que va créixer la venda de vivendes de segona mà.
En qualsevol cas, els 506.867 habitatges de segona mà comprats el 2024 suposen la segona xifra més alta des que es van començar a recopilar estes dades el 2007. La primera és la del 2002, amb 533.807 unitats.
L’autonomia que més va augmentar va ser Galícia (22,3%) i l'única comunitat on van descendir les compravendes va ser les Balears (–3,8%). A Madrid pujaren un 10,4%, lleugerament per damunt de la mitjana nacional, al contrari que a Catalunya, on l'avanç va ser del 8,4%.
