La Comunitat Valenciana censa 575 vestigis franquistes pendents de retirar

Els municipis valencians tenen, almenys, 575 vestigis de la Guerra Civil i la dictadura franquista pendents de retirar. La xifra correspon a al primer catàleg de vestigis elaborat per la Conselleria de Participació, Transparència i Qualitat Democràtica, a què ha tingut accés À Punt. El cens, que dona caràcter oficial al registres en què una comissió tècnica treballa des de 2015, ha documentat 1.042 elements de simbologia franquista o d'exaltació de la sublevació al llarg del territori, desglossats en diferents categories.

Dels més de 500 vestigis que queden per retirar, 104 s'ubiquen a la província de València, 74 a la de Castelló i 397 a la d'Alacant. En aquesta descompensació territorial cal tindre en compte la situació de municipis com Elx (Vinalopó Mitjà), que manté 123 carrers al barri de Carrús dedicats a persones represaliades en la rereguarda republicana, o la de Pinós (Vinalopó Mitjà) i la Vila Joiosa (Marina Baixa) que sumen més de 200 plaques amb l'emblema del jou i les fletxes de la Falange en habitatges de protecció oficial construïdes per l'antic Institut Nacional de la Vivenda.

La llista diferencia entre símbols, plaques, carrers i honors, com la consideració de fill predilecte i alcalde perpetu i honorari a Francisco Franco que manté Estubeny (Costera) o la medalla d'or que encara no li ha retirat Altea (Marina Baixa).

"Volem aconseguir un territori lliure de vestigis, que encara perviuen després de més de quaranta anys de la fi de la dictadura franquista", ha declarat la consellera de Qualitat Democràtica, Rosa Pérez Garijo, en la presentació del catàleg.

Castelló de la Plana és el municipi gran que més vestigis ha comunicat, començant pels gravats d'inspiració falangista de les esglésies de la Trinitat i Sant Agustí, els escuts franquistes que conserven l'Hospital de la Magdalena i l'Institut d'Educació Secundària Joan Baptista Porcar, o la controvertida creu del parc Ribalta, encara pendent de trasllat després d'un llarg procediment judicial, per l'oposició de l'associació d'Advocats Cristians, que el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana ha resolt a favor del consistori. Processos similars han conduït a la retirada en els últims anys, de les creus dedicades a la memòria de les víctimes del bàndol nacional què es van erigir durant el règim franquista a la Vall d'Uixó, Callosa d'En Segura o a l'església de Rafelbunyol.

L'actualització del registre revela la pervivència en espais públics de nombrosos vestigis associats a elements religiosos, com les creus als caiguts o les plaques d'exaltació i simbologia franquista que encara exhibeixen alguns temples catòlics. Així passa a l'ermita de Betxí i les esglésies d'Ademús, Albaida, Gavarda, Aranyel, Moncofa, Cinctorres, el Toro, Portell de Morella o Vilafermosa. Però també en municipis com Torrent, Vinalesa, Caudiel, Figueroles, la Vilavella, Elda, Elx, el Fondó de les Neus o el Fondó dels Frares, que conserven creus en memòria de les víctimes del bàndol nacional de la Guerra Civil, sovint acompanyades de missatges d'exaltació.

En el cens també es refereixen nombrosos carrers dedicats a càrrecs i personatges vinculats a la dictadura. No obstant això, la part més voluminosa de la llista correspon a les plaques amb l'emblema de la Falange (jou i fletxes) i l'antiga Delegació Nacional de Sindicats, que conserven desenes de promocions de cases de protecció oficial que va construir durant la dictadura l'Institut Nacional de la Vivenda.

Un cens incomplet per la falta de col·laboració de la meitat dels municipis

Es tracta, en tot cas, d'un cens incomplet. En primer lloc, perquè 281 municipis valencians, el 48%, no han contestat a la petició d'informació de la Conselleria de Participació, siga per a confirmar o per a descartar la presència de vestigis. D'entre els 281 ajuntaments què sí ho han fet, 190 han respost que manquen d'elements d'aquestes característiques. "Aquestes dades posen de manifest que un 35,06% dels municipis de la Comunitat estan lliures de vestigis", ha afirmat Pérez Garijo.

La conselleria ha presentat el cens com un document flexible i obert, que vol ampliar amb la contribuició del conjunt consistoris i de la mateixa ciutadania, que pot comunicar l'existència i la localització de nous vestigis a través de l'adreça electrònica calidaddemocratica@gva.es.

Contra la insubmissió d'alguns ajuntaments opera la Llei 14/2017 de memòria democràtica de la Generalitat, que obliga totes les administracions valencianes a adoptar "les mesures necessàries per a retirar els elements contraris a la memòria democràtica" i preveu que l'administració autonòmica inicie d'ofici el procediment en els casos que aquesta eliminació no haja sigut "voluntària".

El passat 31 de març, la comissió tècnica encarregada del catàleg va posar de manifest que els ajuntaments són les entitats obligades "en primer terme" de processar els vestigis, i que des de l'aprovació de la llei autonòmica, els criteris que ha marcat la Conselleria per a procedir amb cada element han passat a ser "autèntiques regles" en lloc de "recomanacions", com passava amb la Llei estatal de memòria històrica, la 52/2007.

Aquesta comissió ultima ara un reglament per a detallar el procediment d'actuació en els municipis que no hi col·laboren, a partir de les directrius que marca la llei autonòmica, un document que, segons ha conegut À Punt, estarà disponible en els pròxims mesos.

La Generalitat va començar a elaborar el catàleg de vestigis de la Guerra Civil i la dictadura el 2015, des de la Direcció General de Reformes Democràtiques. El registre s'ha alimentat de la informació facilitada pels ajuntaments i s'ha completat amb les aportacions d'una comissió d'experts, en què participen grups civils per a la recuperació de la memòria històrica. Uns treballs que han agafat impuls amb la creació, el 2019, de la Conselleria de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica.