La Comunitat Valenciana és l'autonomia que presenta la major prevalença de trastorns mentals

La depressió, segons dades de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), és un trastorn que ja afecta 280 milions de persones arreu del món. I casa nostra no és una excepció, ja que la Comunitat Valenciana és l'autonomia que presenta la major prevalença registrada de trastorns mentals a Espanya: vora un 25% enfront del 15% de la mitjana estatal.

Aquest dissabte 13 de gener, Dia Mundial de Lluita contra la Depressió, els professionals sanitaris i altres associacions i col·lectius demanen més recursos per a atendre aquesta malaltia, que és la primera causa de discapacitat entre persones joves i adultes segons l'OMS i que durant molt de temps ha sigut considerada un tabú. "És necessària la inclusió dels psicòlegs en l'atenció primària, perquè és on arriben les persones que tenen més necessitat", expressa Vicenta Esteve, secretària de la junta de govern del Col·legi Oficial de Psicologia de la Comunitat Valenciana.

Segons explica el psiquiatre Bartolomé Pérez, responsable de l'Oficina de Salut Mental i impulsor del nou Pla de Salut Mental de la Generalitat, els problemes en aquesta matèria han augmentat de manera general, però preocupa especialment l'evolució registrada en la població valenciana durant els últims anys. "En l'enquesta europea de salut de 2014 érem la catorzena comunitat en casos de depressió, mentre que en la del 2020 ja ens posicionàvem en segon lloc".

Unes dades que també criden l'atenció perquè se situen just abans de l'esclat de la pandèmia del coronavirus. "Un error comú és pensar que tots els problemes de salut mental venen arran de la pandèmia: els problemes de salut mental venen simplement perquè mai van acabar", sentència Pérez.

Nou pla per a enfortir la salut mental

El Pla Valencià de Salut Mental i Addiccions 2024-2027, que s'ha presentat aquest passat dilluns, disposa d'un pressupost total de 724 milions d'euros per a executar huitanta accions. Segons detallen des de la Generalitat, les accions se centraran especialment en la prevenció, sobretot en edats primerenques, i abordaran accions assistencials, de rehabilitació i reinserció social. "Una de les coses que valorem positivament del nou pla és la connexió transversal entre les conselleries", comenta Esteve.

Les últimes dades ens diuen que el 42,3% de les dones i el 39,7% dels homes majors de catorze anys té risc de patir una mala salut mental, com també el 10,7% dels menors. Però si ens referim a la depressió, veiem que la freqüència en l'edat adulta és més del doble en el cas de les dones (7,22%) que en el dels homes (3,23%).

"Les taxes sempre són més elevades segons puja l'edat, però, ara, estem observant per primera vegada que són exactament igual per als díhuit anys que per als de seixanta", explica Pérez. "És una estadística que canvia estructuralment el plantejament", agrega.

A més, les comarques valencianes tenen el segon registre més alt d'assistència d'Espanya en atenció primària de casos d'ideació suïcida o intents autolítics. Presenten la prevalença de consum d'alcohol i cànnabis més alta d'Espanya, la segona en tabac i la primera en consum de tranquil·litzants. També és la segona autonomia amb més consum de cànnabis i la tercera en ús compulsiu d'internet en escolars de dotze a setze anys.

"Els menors tenen un problema d'addicció importantíssim", afirma Esteve. "Han passat de ser addiccions de caràcter més bioquímic a addiccions a les pantalles, que fan que els joves no desenvolupen les habilitats socials que nosaltres sí que teníem a la seua edat".

La valenciana és a més una de les tres comunitats autònomes amb pitjor dotació de recursos assistencials i la tercera pitjor en formació d'especialistes per habitants, amb "importants desigualtats" interdepartamentals, segons es va exposar durant la roda de premsa de presentació del nou pla de salut.

La depressió des de dins

Però qui millor pot parlar de la depressió són precisament aquelles persones que han experimentat aquest trastorn. Lucía de los Dolores, coneguda artísticament com a Lucía Caparazones, és una jove estudiant de psicologia que va patir la malaltia durant l'adolescència: "Va ser progressiu, jo notava que els meus sentiments s'apagaven a poc a poc", explica. "M'ho guardava tot. Però si no mostres que estàs malament, és molt difícil d'identificar la depressió", recorda Lucía, que no es va decidir a anar al psicòleg fins que la seua família la va animar. "Van ser un gran suport, perquè em van convéncer que tota eixa autoimatge que jo tenia de mi —que era mala persona, mala filla, mala amiga, etc.— no era veritat".

"En un primer moment vaig anar a la seguretat social, però era molt poc el temps que podia estar, no em donava temps a parlar del que sentia", rememora. A més, poc després va arribar la pandèmia i les sessions es van haver de fer a través del telèfon. "Crec que l'atenció hauria d'estar més centrada en les persones, però és molt difícil, falten més recursos", afegeix.

Arran de la depressió, Lucía va començar a escriure el que sentia en format de microrelat, un hàbit que es va convertir en una mena de teràpia a través de la qual expressar-se. I al cap d'un temps es va adonar que totes les creacions tenien un tema comú: la por i es va decidir a publicar Los cuentos del miedo: "Vaig escriure aquest llibre per a ajudar a tota la gent que se sentira com jo", conta Lucía.

"Demane que, de la mateixa manera que es dona uns dies a la persona que s'ha trencat una cama, que es tinga la mateixa consideració amb algú amb depressió", conclou. L'objectiu, trencar amb els estigmes i les discriminacions que arrosseguen les persones que pateixen problemes de salut mental.