La Comunitat Valenciana és la quarta autonomia amb més delictes d'odi d'Espanya

La Comunitat Valenciana és la quarta autonomia amb més delictes d'odi d'Espanya, segons un estudi que ha donat a conéixer aquest dimecres el president del Consell General del Poder Judicial, Vicente Guilarte. Amb el títol Análisis de casos y sentencias en materia de racismo, xenofobia, LGTBIfobia y otras formas de intolerancia 2018-2022, l'estudi mostra que el nostre territori acumula un 6,4% d'aquests delictes, només per darrere de Castella i Lleó i les Canàries (totes dues amb un 7%); Madrid (amb un 12,8%) i Catalunya (que encapçala la llista, amb un 42% dels delictes d'odi).

Per províncies, València és la cinquena amb més delictes d'odi, posició que comparteix amb Tarragona, amb un 4,1%. Per davant queden Valladolid (amb un 5,2%); Santa Cruz de Tenerife (amb un 6,4%); Madrid (un 12,8%) i Barcelona (amb un 38%).

La major part dels delictes d'odi, contra l'orientació i identitat sexuals

A nivell estatal, l'estudi reflecteix que un de cada cinc delictes d'odi comesos a Espanya entre el 2002 i el 2021 va tindre com a objectiu l'orientació i la identitat sexual de les víctimes. És un 22,7% del total. El segueixen de prop les comeses per l'origen racial o ètnic, que representen el 18,8%; la ideologia, en un 15,3% dels casos, i la nacionalitat, en el 10,2%. Menys freqüents són els actes discriminatoris motivats per la discapacitat de la víctima, en un 6,3%; la religió o creences, amb un 2,8%; l'antisemitisme, que arriba al 2,3%; l'antigitanisme, amb un 1,7%, i l'aporofòbia, en el 0,6% dels casos.

Segons l'informe, huit de cada deu delictes van ser presencials, on sobretot s'exerceix violència psicològica, intimidacions i amenaces. Pel que fa a l'escenari habitual, la major part han tingut lloc al carrer (un 31,4%), sobretot els motivats per l'antigitanisme, la religió, l'orientació sexual i la nacionalitat. Un altre espai habitual on les víctimes sofreixen aquest tipus d'abusos és l'entorn virtual, com a través del telèfon, per mitjà de missatges o en les xarxes socials (amb un 18,9% dels casos). En aquest últim cas, estan relacionats més amb l'antisemitisme, la ideologia, la nacionalitat i l'orientació sexual de la víctima.

L'informe ha arreplegat el tipus de delicte, els col·lectius diana d'aquests comportaments agressius, les conductes més castigades i el perfil de víctimes i agressors, entre altres variables. Els autors assenyalen la importància de conéixer de manera precisa la realitat d'aquests delictes, amb la finalitat de previndre'ls, perquè causen un “fort impacte divisiu de la convivència, per l'enorme potencial d'enverinament de la coexistència pacífica entre grups diferents”.

El perfil dels acusats i de les víctimes

La informació sobre els acusats s'ha obtingut a partir de l'anàlisi de 296 individus que, en el 70% dels casos, actuen de manera individual. El 86% són homes, enfront d'un 14% de dones, i per edat és quasi la mateixa proporció: el 88% són majors d'edat i el 12%, menors. Malgrat que l'edat exacta dels acusats no figura en la majoria de les resolucions analitzades, sí que apareix la dada relativa a la majoria o minoria d'edat. L'estudi pot concloure que oscil·la entre 13 i 77 anys, i la mitjana és de 32,3 anys i l'edat més comuna, 21 anys.

La dada sobre la nacionalitat dels acusats figura només en la meitat dels fets sotmesos a estudi. Dins d'aquest nombre, el 79,7% tenen nacionalitat espanyola.

En relació amb aquells casos arreplegats en les sentències, dels quals s'han pogut extraure dades sobre la pertinença dels acusats a algun grup o col·lectiu, l'estudi assenyala que la majoria s'identifica amb una ideologia d'extrema dreta (el 54,3%). La segueixen els grups extremistes religiosos (un 15,2%), els grups d'extrema esquerra (el 13%), els grups proetarres (un 6,5%) i els independentistes catalans ultres (un 4,3%).

L'estudi, elaborat pels professors Andrea Giménez-Salinas Framis, de la Universitat Pontifícia de Comillas, i Jon-Mirena Landa Gorostiza, de la Universitat del País Basc, s'ha fet dins de l'acord de cooperació en la lluita contra el racisme, la xenofòbia, l'LGTBI-fòbia i altres formes d'intolerància subscrit pel CGPJ, la Fiscalia General de l'Estat, el Centre d'Estudis Jurídics i els ministeris de la Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts, Interior, Treball i Economia Social i Cultura i Esports.