La Comunitat Valenciana és la quarta en la llista de sol·licituds d'asil, amb 9.060 el 2020
La taxa d'aprovació a Espanya se situa en el 5%, molt allunyat del 33% de mitjana europea, en un any en què han baixat les sol·licituds un 25% per la pandèmia.
La Comissió Espanyola d'Ajuda al Refugiat (CEAR) lamenta que la taxa d'aprovació de sol·licituds d'asil ha tornat a situar-se per segon any en el 5% durant 2020. Un any en què com a conseqüpència del tancament de fronteres a causa de la pandèmia, el nombre de sol·licituds d'asil ha caigut un 25% fins a les 88.762, mentre que el percentatge de resolucions favorables no han augmentat, d'acord amb la publicació Más que cifras que resumeix les principals dades d'asil de l'any passat.
La Comunitat Valenciana és la quarta autonomia quant al nombre de sol·licituds d'asil, amb 9.060, per darrere de Madrid 33.871, Catalunya (9.614) i Andalusia (9.254). València és la tercera província d'Espanya pel que fa a sol·licituds d'asil, amb 6.925, i Alacant i Castelló, amb 1.235 i 900 sol·licituds, han incrementat les xifres respecte a l'any anterior.
La CEAR "lamenta" que les autoritats espanyoles han tornat a "defraudar" les persones que busquen refugi al nostre país, amb una de les taxes d'aprovació més baixes de la Unió Europea. Se situa en el 5%, "molt allunyat" del 33% de mitjana europea. Així, el nombre de resolucions favorables a penes ha superat les 5.700, amb 4.360 concessions d'estatut de refugiat i 1.398 de protecció subsidiària.
"El tancament de fronteres provocat pel coronavirus ha generat un important descens de persones que han pogut arribar fins al nostre país per a sol·licitar asil", ha destacat Paloma Favieres, portaveu de CEAR. "Estem molt preocupats pels milers de persones que s'han quedat atrapades per les restriccions de mobilitat provocades per la pandèmia, en països on la seua vida corre perill, sense poder accedir al dret d'asil".
40.000 concessions humanitàries a veneçolans
Cal destacar com a dada positiva, segons la CEAR, les més de 40.000 situacions d'asil concedides per raons humanitàries, en la seua pràctica totalitat a persones procedents de Veneçuela, amb alguna excepció per a persones procedents d'Ucraïna, Colòmbia o el Perú.
Al mateix temps, el 2020 Espanya ha resolt la xifra més alta de peticions d'asil des que hi ha aquestes estadístiques, i s'han reduït més d'un 20% els expedients pendents. A començaments d'any el nombre de sol·licituds acumulades superava les 103.000. Des de CEAR celebren la tendència que els expedients puguen resoldre's en els terminis legals.
El perfil: llatinoamericans d'entre 18 i els 34 anys
El 53% dels sol·licitants d'asil eren homes i el 47% dones. Els menors d'edat van representar prop d'un 18% del total dels sol·licitants, mentre vora la meitat tenien una edat compresa entre els 18 i els 34 anys, i només l'1,6% més de 65 anys.
De nou, les cinc primeres nacionalitats en la llista de sol·licitants d'asil són llatinoamericanes, amb Veneçuela i Colòmbia com a països destacats. Aquest últim acumula més de la meitat de les denegacions signades. "Els orígens majoritaris de les persones sol·licitants d'asil és molt diferent al d'altres països de la UE a causa de les polítiques de visats aplicades per Espanya que continua exigint visat de trànsit a persones que fugen de Síria, el Iemen o Palestina, entre d'altres. Encara que en molts d'aquests llocs es viuen conflictes armats des de fa anys i als sol·licitants, no obstant això, el nostre país no els ofereix l'oportunitat d'arribar-hi per a buscar refugi", ha explicat Favieres.
Finalment, des de CEAR destaquen que, malgrat que les arribades a les Canàries per la ruta Atlàntica superaren les 23.000, tan sols es van registrar menys de 4.000 peticions d'asil, i la majoria de les persones de països no africans.
