La Comunitat Valenciana, la quarta on més es recorre a les dietes miracle per a aprimar-se
El 72% dels ciutadans ha intentat perdre pes alguna vegada, amb una mitjana de set intents amb sis quilos perduts en cadascun, segons un informe
La Comunitat Valenciana és la quarta comunitat autònoma on més se segueixen les dietes miracle per a aprimar-se i la quinta on més vegades s'intenta. L'informe "Estratègies ràpides de pèrdua de pes en la població espanyola" presentat per la Fundació Mapfre i l'Acadèmia Espanyola de Nutrició i Dietètica revela que el 72% dels ciutadans ha intentat perdre pes alguna vegada, amb una mitjana de set intents i sis quilos perduts en cadascun. Les dones ho han intentat el doble que els homes.
La meitat de la població espanyola ha fet una de les dietes de moda o miracle al llarg de la vida. La més popular és el dejuni intermitent i també són comunes les de baixa aportació calòrica o la cetogènica, però la immensa majoria ho ha fet sense supervisió mèdica, la qual cosa dispara els riscos per a la salut i de mortalitat.
La gent percep que s'aprima més a curt termini amb una dieta miracle que amb un tractament saludable, encara que només el 21% és conscient que té esta consideració. Les dones, els joves i les persones amb obesitat són els grups més propensos a seguir-les.
El 45% recupera els quilos al cap d'un any
A la llarga es tradueixen en un rebot, i segons este estudi el 45% recupera els quilos al cap d'un any, encara que algunes revisions eleven la xifra a més del 90%. També hi ha més risc de morir per qualsevol causa, sobretot de malaltia cardiovascular; a més, augmenta la probabilitat de fallides renals o hepàtiques, alteracions hormonals i menstruals, trastorns de la conducta alimentària o fins i tot de patir depressió.
La dieta més popular: el dejuni intermitent
Per a l'estudi s'han fet 3.150 entrevistes, i es confirma que la més popular és el dejuni intermitent, que han fet el 30,3% dels enquestats.
Ha estat present al llarg de la història per diverses cultures i religions, i "correctament programat per un professional de la salut, en algunes circumstàncies, pot ser d'interés"; el problema és que ara s'usa per a aprimar-se, sense cap mena d'evidència científica que sustente els hipotètics beneficis, segons les veus expertes.
El segueixen les dietes de molt baixa aportació calòrica (20,4%), que a penes arriben a les 800 quilocalories diàries i en entorns sanitaris es dissenyen per a aconseguir pèrdues de pes ràpides, sempre sota supervisió mèdica, però han acabat estenent-se a la població general. Al darrere, la dieta detox (10,7%), la Dukan (10,6%) i la cetogènica (9,2%).
