La Comunitat Valenciana és la segona amb més víctimes de violència de gènere menors de 21 anys
Des de 2003, 45 menors de 21 han sigut assassinades per violència de gènere a Espanya, i d’elles 9 eren valencianes
De les 45 dones menors de 21 anys assassinades per les parelles o exparelles a Espanya des que n'hi ha registres (2003), 9 eren valencianes. Una xifra superada només per Andalusia, on hi ha hagut 10 víctimes menors de 21 anys en els darrers 19 anys, segons un informe publicat per l'Observatori contra la Violència Domèstica i de Gènere.
Per províncies, Alacant concentra el nombre més elevat d'assassinades, 4, mentre que 3 més corresponen a la província de València i 1 a la de Castelló.
Aquestes xifres no sorprenen, ja que coincideixen amb les dades del nombre d'adolescents que pateixen violència de gènere publicades en l'últim informe de l'ONG Save the Children, on de nou Andalusia és la primera, seguida de la Comunitat Valenciana.
Cronològicament s'observa una tendència descendent, ja que l'any amb més dones menors de 21 anys assassinades va ser 2004, amb 9 feminicidis, mentre que, des de 2012, el nombre de víctimes oscil·la entre 2 i 1. Només el 2015 no en va haver-hi cap.
Una de les dades més colpidores de l'informe és que la mitjana d'edat de les dones era de 18,1, mentre que la dels assassins era de 25,9, quasi 8 anys més. La major part (13) tenia 19 anys, mentre que el 45% (19) eren menors d'edat. La més jove va ser una xiqueta de 13 anys assassinada per un home de 39 que després es va suïcidar.
Pel que fa als assassins, eren majors que les víctimes en tots els casos sense excepció i l'edat en el moment de cometre el crim oscil·la, en majoritàriament, entre els 18 i els 30 anys. Els autors d'un 33,9% dels crims tenien fins a 5 anys més que les víctimes, el 25% entre 5 i 10 anys més, i un 21,4% eren 10 anys majors que elles.
Si s'observa la relació entre assassinades i assassins, el 48,9% havien tingut una relació de parella que estava extingida en el moment del crim, mentre que en el 51,1% dels casos encara eren parella. En aquest punt cal recordar que, d'acord amb la llei contra la violència de gènere, el govern espanyol només comptabilitza com a víctimes de violència de gènere les dones que havien tingut o tenien una relació de parella amb el seu assassí. Per tant, hi ha crims masclistes que queden fora de les estadístiques oficials, com és el cas de l'assassinat de la jove de Carcaixent Waffa Sabbah.
De les 45 assassinades, 11 havien denunciat, però només 3 tenien mesures d'allunyament de l'agressor vigents, mentre que dos n'havien tingut, però estaven cancel·lades en el moment del crim. Així, a 6 de les 11 denunciant no se'ls va aplicar cap mena de mesura de protecció, i a cap de les 11 els va servir de res haver denunciat els seus assassins.
En un 20,5% dels casos l'assassí es va suïcidar després del crim i en un 2,3% ho va intentar, però va fracassar. Només un 11,4% es va entregar, i la resta (65,9) van ser detinguts.
Actualment hi ha 190 dones menors de 21 anys que porten un dispositiu telemàtic de vigilància les 24 hores del dia perquè hi ha un risc alt per a les seues vides.
L'educació és clau per posar fi a la violència
La presidenta de l'Observatori contra la Violència de Gènere, Ángeles Carmona, ha analitzat les conclusions de l'informe en el IX Congrés Internacional de Ciències de l'Educació i Desenvolupament, celebrat a Granada.
Carmona ha insistit en la importància de l'educació i la formació a l'hora de fer més efectiva la lluita contra la violència de gènere sobretot quan les víctimes són dones joves o adolescents perquè per desconeixement tendeixen a minimitzar les agressions i a justificar els agressors. A més, ha alertat, que les joves pateixen de forma més dramàtica l'aïllament associat a la violència masclista, perquè temen l'agressor, temen la reacció dels progenitors i senten vergonya a reconéixer-se com a víctimes.
Per això ha demanat la implicació dels professionals de l'educació perquè estiguen alerta i contribuïsquen a la detecció de les situacions de violència de gènere.