La Comunitat Valenciana se situa en segon lloc en casos de tos ferina a Espanya
Un estudi de l'Institut Salut Carles III ha constatat 2.560 casos i un bebé d'un mes mort a Espanya el 2023
La tos ferina ha experimentat un ràpid creixement a partir de l'estiu i ha marcat l'inici d'una nova "onada pandèmica". La Comunitat Valenciana ha sigut la segona autonomia que més casos ha registrat en la setmana del 19 al 25 de febrer amb 147, només per darrere de Catalunya (amb 583). A tot Espanya han sigut 1.077 els casos registrats.
La tos ferina és una infecció freqüent del tracte respiratori molt contagiosa. En adolescents i adults la malaltia pot ser lleu, mentre que en els menors de sis mesos —sobretot en els menors de tres anys que encara no hagen rebut dues dosis de primovacunació— presenta risc de complicacions i mortalitat.
Un estudi de l'Institut Salut Carles III ha constatat 2.560 casos el 2023 a Espanya i un bebé d'un mes mort el mateix any —sense afeccions de risc, però la mare no s'havia vacunat en la gestació—. De fet, el 2024, segons l'informe setmanal de vigilància epidemiològica, a Espanya hi ha ja 5.242 casos acumulats en els dos primers mesos, la qual cosa suposa un índex epidèmic de 153,86 per 100.000 habitants. En situacions d'alta circulació com l'actual, "la prioritat principal en salut pública és la prevenció de les hospitalitzacions i morts en els xiquets menors d'un any", segons l'Institut.
En aquestes circumstàncies, "el benefici de la profilaxi antibiòtica en el control dels casos i brots pot ser limitada, per la qual cosa és clau dirigir els esforços a vigilar les cobertures de vacunació de les gestants i en els xiquets de primer any de vida", segons consta en l'informe.
La incidència de la tos ferina és sempre màxima en els menors d'un any, seguida de la resta de grups en edat pediàtrica, fins als catorze anys. El 2023, el 5,6% dels casos declarats de tos ferina es van hospitalitzar i els menors d'un any van registrar el percentatge més alt, amb el 33%.
Més freqüent en dones i en xiquetes
El 2023, segons aquest informe, es van notificar més casos en dones en tots els grups d'edat, sobretot en els menors d'un any i en la franja de deu a catorze. El 82,7% dels casos notificats estava vacunat i, en el cas de menors de quinze anys, fins al 92,9%. La mitjana de temps transcorregut entre l'última dosi de vacuna registrada i l'aparició del cas va ser de 5,6 anys.
L'actual calendari vacunal recomana quatre dosis de vacuna: primovacunació als dos i quatre mesos de vida i dues dosis de record onze mesos després i al cap de sis anys. El 2016 es va introduir la vacunació de les embarassades a partir de la setmana 27. Les cobertures de vacunació s'han mantingut per damunt del 90% en les últimes dècades. "És important que els xiquets es vacunen, sempre que es puga, a l'edat indicada en el calendari i que aquells que han perdut alguna dosi siguen identificats i recaptats per a rebre-la tan prompte com siga possible", afig l'informe.
L'informe de l'Institut de Salut conclou que, després del període pandèmic, la tos ferina està experimentant un ressorgiment que és màxim en el grup d'edat de deu a catorze anys, nascuts entre el 2009 i el 2013. Per a aquestes cohorts, el calendari incloïa cinc dosis de vacuna de tos ferina, amb vacuna a l'edat de sis anys.
La mitjana de 6,3 anys transcorreguts entre l'administració de l'última dosi i l'aparició del cas suggereix "una ràpida evanescència de la immunitat conferida per la vacuna".
