La Comunitat Valenciana se situa com el territori amb més ofegats d’Espanya el mes de juliol

La Comunitat Valenciana encapçala la llista amb més persones ofegades de manera accidental a Espanya durant el mes de juliol, segons la Reial Federació Espanyola de Salvament i Socorrisme (Rfess). De les 79 defuncions per aquest motiu a tot el país el mes passat, 19 han tingut lloc al nostre territori. Són tres persones més que el 2022. 

Al conjunt de l'estat, les morts esdevingudes per ofegaments entre l'1 de gener i el 31 de juliol han tornat a superar les 200, en situar-se en 249 el nombre de persones que han perdut la vida per aquesta causa. Per tant, el 2023 acumula “els pitjors set primers mesos de l'any en ofegaments mortals des de 2018”, segons l’informe. 

Som la tercera autonomia amb més morts acumulats al llarg de l’any (amb 33 persones), per darrere d’Andalusia (38) i Catalunya (37). En tot cas, en l’acumulat de l’any la dada de morts en platges, piscines, rius i espais aquàtics s’ha reduït en set en comparació amb l’any passat. 

Des de 2015, la Reial Federació Espanyola de Salvament i Socorrisme elabora l'Informe Nacional d'Ofegaments (INA), l'única estadística que informa diàriament de les incidències mortals en els espais aquàtics d'Espanya. El 2018, els morts en finalitzar juliol estaven per davall dels 200 (en concret, van morir 186 persones).  L’any 2020 i el següent, a causa de la pandèmia de la covid i les restriccions, el registre també va mantindre el comptador per sota dels 200 casos: 191 en 2020 i 140 en 2021, la xifra més baixa en la sèrie històrica.

El perfil més habitual de persones ofegades

Segons la Rfess, enguany han mort 58 homes i 21 dones. D’aquests, 62 eren de nacionalitat espanyola. La majoria de les persones (43) s’han ofegat a la platja, seguit de les morts en piscines (22), als rius (6) i en altres paratges aquàtics (8). A més, són més habituals els ofegaments en les principals hores del dia, sobretot entre les 12:00 i les 14:00 hores, i entre les 18:00 i les 20:00. 

En 29 dels 79 ofegaments que es van registrar al juliol no hi havia servei de vigilància, en 29 casos més no era preceptiu i en 21 més estava actiu el servei socorrista.

La Federació Espanyola de Socorristes demana una estratègia estatal

Davant aquestes xifres, la Federació Espanyola de Socorristes ha eixit a demanar al govern central que aborden aquesta situació com un problema d’Estat i l’aplicació d’una estratègia nacional de seguretat aquàtica, com ja es va fer amb els accidents de trànsit, ja que als últims huit anys han mort per ofegament més 3.000 persones.

Isabel García, presidenta de la Real Federació Espanyola de Salvament i Socorrisme, ha assegurat que s’estan “revivint situacions tan surrealistes com que hem de posar bandera roja en una platja per absència de socorristes o que els ajuntaments no troben personal per a cobrir els serveis, ja que les comunitats autònomes aproven normatives impossibles de complir”. 

Actualment, la llei de costes regula l’ús de les platges de manera general per a tot l’Estat i és cada municipi qui estableix amb ordenances les activitats que estan permeses o prohibides. A banda de si es pot escoltar música amb altaveus o col·locar para-sols, entren també les condicions de prestació del servei de salvament marítim.