Directes
Ara en la televisió
MERIDIÀ ZERO
Ara en la ràdio
LÍNIA DE FONS (reemissió)

La Comunitat Valenciana va registrar 5.594 desnonaments durant l'any passat, un 9,5% menys

Més de la meitat dels llançaments van ser conseqüència de procediments derivats de la llei d'arrendaments urbans

Un grup de persones amb pancartes que reclamen la regulació dels lloguers, durant una concentració de la PAH / Europa Press

El nombre de desnonaments fets a la Comunitat Valenciana l'any 2022 va ser de 5.594, nombre que suposa un descens interanual del 9,5%. Són dades extretes dels Efectos de la crisis económica en los órganos judiciales, que la secció d'estadística del Consell General del Poder Judicial ha fet públic aquest divendres amb l’avís que són xifres provisionals perquè, a causa de la vaga de lletrats de l'administració de justícia, ha sigut necessari fer estimacions per l'absència de dades de deu jutjats.

Dels desnonaments a la Comunitat Valenciana, 3.511 van ser conseqüència de procediments derivats de la llei d'arrendaments urbans. El territori valencià se situa com la tercera comunitat líder de llançaments per la LAU, només per darrere de Catalunya (6.160) i Andalusia (4.506) i per davant de la Comunitat de Madrid (3.230).

Pel que fa als desnonaments per execucions hipotecàries, la Comunitat Valenciana se situa líder a Espanya, amb 1.902 en un any. Els 181 restants van obeir a altres causes, d'acord amb les dades facilitades pel TSJCV.

Veure més

Augmenten les demandes per acomiadament

D'altra banda, el 2022 es van registrar als jutjats socials valencians 13.543 demandes per acomiadament, xifra que augmenta un 1,7% respecte de les 13.314 presentades l'any anterior.

Quant als procediments monitoris presentats l’any passat en els jutjats de primera instància, van ascendir a 110.231, un 15,7% més que el 2021. Aquest tipus de procediment serveix per a reclamar deutes dineraris líquids, determinats, vençuts i exigibles, i inclouen les quantitats degudes en concepte de despeses comunes de comunitats de propietaris d'immobles urbans.

Finalment, les dades reflecteixen que l'any passat es van registrar 387 juís verbals per ocupació il·legal d'habitatges per als casos en els quals els propietaris siguen persones físiques, entitats sense ànim de lucre, o entitats públiques posseïdores d'habitatge social. És un 8,5% menys que el 2021.  

També et pot interessar