La Comunitat Valenciana viu la tardor més humida en 35 anys per la DANA i tancarà 2024 com l'any més càlid

Esta tardor climàtica ha resultat "extremadament humida" en la Comunitat Valenciana, a causa de les pluges concentrades el 29 d’octubre a la província de València i el 30 a la de Castelló, que han deixat una precipitació acumulada entre setembre i novembre de 314 l/m², un 85% superior a la mitjana.

Així mateix, este trimestre ha sigut "molt càlid" a la Comunitat Valenciana amb una temperatura mitjana de 17,6 °C, la qual cosa suposa 1,3 °C més alta que la del terme mitjà normal. D’esta manera, es preveu que el 2024 siga l’any més càlid des que hi ha registres.

Així ho han assenyalat este dijous el delegat de l’Agència Estatal de Meteorologia en la Comunitat Valenciana, Jorge Tamayo, i el cap de Climatologia, José Ángel Núñez, en una roda de premsa per a fer balanç de l’any, en la qual han avançat que l’hivern serà "més càlid del normal". No obstant això, han afegit, "ara mateix no hi ha cap element que permeta dir si estarem per dalt o per baix" en la predicció de pluges.

En este sentit, han explicat que este any és "un exemple extrem" del que portarà el canvi climàtic pel que fa a les precipitacions a la Comunitat Valenciana: "la quantitat global o total de pluges no disminuirà, però es concentraran en períodes curts de temps". Així, esta tardor ha sigut la sisena més càlida, després de 2022, 2023, 2014, 2006 i 1983, i l'octava més humida des que hi ha registres, encara que la més humida des del 1989.

Després de quinze mesos consecutius amb caràcter càlid, molt càlid o extremadament càlid, setembre va tindre un caràcter normal i una temperatura pròxima a la mitjana normal, cosa que no ocorria des de maig del 2023. Per la seua banda, octubre va ser càlid i novembre, extremadament càlid, el segon més càlid almenys des del 1950, després del novembre del 2023. Segons la tendència més probable, amb les estimacions de l’última desena del mes, desembre tindrà un caràcter càlid. Així, es preveu que el 2024 siga l’any més càlid, seguit pel 2022 i el 2023.

D’esta manera, en setembre van predominar els dies frescos, amb temperatures mitjanes per davall del normal els dies 3 i 4, entre el 13 i el 21, i el 28 i 29, però el pic càlid a causa dels vents de ponent registrat els dies 25 i 26 va "equilibrar el balanç".

Per contra, gran part del mes d’octubre les temperatures van ser superiors al valor mitjà normal, excepte els dies 26 i 27, quan una DANA amb aire fred a l'interior es va situar sobre la vertical de la Comunitat Valenciana, la qual cosa va fer que el dia 27 fora un dels més freds del trimestre.

"Molt significatiu", han assenyalat, va ser l’ascens tèrmic a partir del dia 28 d’octubre que es va produir per l’advecció en capes baixes d’una massa d’aire molt càlid i humit. Així, el dia 29, dia del temporal històric de pluges torrencials que van provocar catastròfiques riuades a la província de València, malgrat el cel cobert de núvols i les precipitacions, la temperatura mitjana va ser 2,1 °C superior a la normal.

En el mes de novembre tampoc hi va haver un gran pic càlid i, novament, el més significatiu va ser la persistència dels dies amb temperatura mitjana superior a la mitjana normal, excepte el dia 13, que va ser un dia fred, de cels coberts, pluges torrencials en algunes localitats i temporal marítim.

Fora del trimestre hivernal, desembre és molt variable, amb una primera setmana molt càlida, una acusada baixada de temperatura en la segona setmana, de manera que l’11 ha sigut el dia més fred de l’any, i un nou ascens pel vent de ponent dels dies 17 al 19. La tendència més probable és que a partir del dia 20 "les temperatures es normalitzen i oscil·len al voltant dels valors normals de final de mes".

Diferències entre províncies

A més, Tamayo ha assenyalat que hi ha hagut "una gran diferència" entre províncies. Així, en la província de Castelló, amb una precipitació mitjana provincial de 477,6 l/m², que multiplica per 2,6 la del terme mitjà normal, ha sigut un trimestre extremadament humit, el més humit des que hi ha registres.

Per la seua banda, a la província de València, la precipitació acumulada ha sigut de 310,3 l/m², que és un 80% superior a la mitjana normal provincial, i qualifiquen el trimestre com a molt humit; ha sigut la segona tardor més humida del segle, després de la del 2008. Per contra, a la d'Alacant, la precipitació acumulada durant el trimestre tardorenc ha sigut de 136,6 l/m², cosa que suposa un dèficit pluviomètric del 8%, encara que el trimestre es descriu com a pluviomètricament normal.

Així, el mapa del caràcter pluviomètric reflecteix la gran variabilitat del trimestre: mentre que en un 22% del territori la tardor ha sigut extremadament humida (zones de l’interior nord de València i del nord de Castelló), en el 12% ha sigut seca o molt seca (zones àmplies d’Alacant i del litoral nord de València). En la meitat del territori, fora de les zones amb caràcter extremadament humit, el trimestre ha sigut humit o molt humit, i en la resta, pluviomètricament normal.

Torís concentra en tres hores la meitat de pluges del trimestre

A Torís (Ribera Alta) hi ha dades discontínues des del 1914, i de manera contínua des del 1970. En la tardor del 2024 s’han acumulat 924,2 l/m², que és quasi el doble que l’acumulat la tardor del 1989, fins ara la més humida amb un total de 492. Dels 924,2 acumulats en el trimestre, més de la meitat, 476,2, es van registrar en només tres hores.

A Requena hi ha dades discontínues des del 1914, i de manera contínua des del 1948, i esta tardor s’han acumulat 366,4 l/m², que supera àmpliament l’acumulat la tardor del 1971, fins ara la més humida, amb un total de 300,2.

En el mateix cas estan altres poblacions de l’interior de València, com Utiel, Xiva (Foia de Bunyol) o Bunyol, en les quals no hi ha precedents d’una tardor tan humida. A la província de Castelló, a Benicarló (Baix Maestrat) s’ha registrat el màxim històric estacional, amb 639,1 a l’observatori de Rambla Cervera i 607,7 a Sant Gregori, que superen els màxims històrics de la tardor del 2018.