Ara en la televisió
À PUNT NOTÍCIES NIT
La conca del Tajo-Segura rebrà 38 hm³ durant el juliol
Castella-la Manxa recorrera la mesura, tot i que subratlla que la nova cessió d'aigua és fruit de la "inèrcia" de l'executiu de Rajoy.
La Comissió Central d'Explotació de l'Aqüeducte Tajo-Segura ha acordat aquest dimecres 11 de juliol el transvasament de 38 hectòmetres cúbics d'aigua durant el mes de juliol des dels embassaments de la capçalera del Tajo, els d'Entrepeñas i Buendía, en la que és la primera transferència de cabals acordada pel govern de Pedro Sánchez. Des de Castella-la Manxa ja han anunciat que recorreran contra la mesura, encara que han remarcat que aquesta nova cessió d'aigua no és decisió del nou executiu socialista, sinó fruit de la "inèrcia" de l'anterior, presidit per Mariano Rajoy.
La legislació estableix que els transvasaments des del Tajo fins al Segura només són possibles quan els embassaments situats a la capçalera del primer riu acumulen aigua per damunt dels 400 hectòmetres cúbics, una quantitat que s'ha superat enguany. A l’abril, la Comissió va acordar transferir 60 hectòmetres cúbics en els mesos d'abril, maig i juny després de quasi un any sense fer-ne cap per la precària situació que presentaven els embassaments. Segons dades facilitades pel Ministeri de Transició Ecològica, Entrepeñas i Buendía es troben un poc per damunt dels 700 hectòmetres cúbics, fet que implica l'autorització automàtica d'un transvasament.
La ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, considera que els transvasaments són un "recurs extraordinari" al qual cal recórrer en "moments de necessitat". Ribera ha comparegut hui en la Comissió de Transició Ecològica del Congrés per a explicar les línies mestres del seu departament per al que queda de legislatura. A preguntes dels grups parlamentaris, ha explicat que no es pot mantindre un sistema d'aigua amb transvasaments, i ha apostat per la interconnexió local de les dessalinitzadores sempre que es contemple cada conca fluvial com un sistema.
La ministra ha insistit en el fet que la política d'aigua és "extraordinàriament sensible, important i estratègica" i en la necessitat de reordenar els recursos hídrics existents, ja que és impossible basar aquesta política només en la capacitat de garantir tanta aigua com es demane.