Condemnat a 18 anys de presó el jubilat burgalés que va enviar cartes explosives a La Moncloa i altres institucions

L'Audiència Nacional ha condemnat a 18 anys de presó el jubilat burgalés Pompeyo González que en 2022 va ser detingut i processat com a autor de l'enviament de cartes explosives a diverses institucions, entre elles al Palau de la Moncloa, al Ministeri de Defensa, a l'Ambaixada dels Estats Units i a l'Ambaixada d'Ucraïna.

En la sentència els magistrats condemnen el jubilat a deu anys de presó pel delicte terrorisme i a huit anys per delicte de fabricació, tinença, col·locació i ús d'aparells explosius, inflamables o incendiaris amb finalitat terrorista. La Fiscalia sol·licitava per a ell la pena de 22 anys per tots dos delictes mentre que l'Associació Víctimes del Terrorisme (AVT) en sol·licitava 24 de presó.

En concret, la secció tercera de la sala penal, amb ponència del magistrat Carlos Fraile Coloma, considera que l'acusat va actuar amb "el propòsit de causar una gran commoció en la societat espanyola que exercira pressió perquè els governs d'Espanya i dels EUA i altres entitats radicades en territori espanyol deixaren de donar suport a Ucraïna en la guerra sostinguda per este estat contra Rússia".

En els seus fets provats, la resolució relata que l'acusat, de 76 anys, en el seu domicili de Miranda de Ebro (Burgos), en dates no determinades de la segona meitat de 2022, anteriors als últims dies de novembre d'eixe any, "va confeccionar els sis artefactes explosius i els va introduir en caixes de fusta, l'obertura de la qual provocava la detonació". Una vegada muntats, prossegueix, els va remetre per via postal en sobres de cartó, "de 20 per 13,8 centímetres aproximadament (format DIN A5)", fent constar de manera manuscrita els destinataris en etiquetes blanques autoadhesives col·locades en l'anvers i adreces de correu electrònic manuscrites directament en el revers.

Els magistrats adverteixen que la quantitat d'explosiu era "suficient per a produir lesions de diferent consideració en funció de la proximitat i els possibles òrgans afectats", tant per l'explosió, com pels impactes de la projecció de la metralla incorporada, els fragments resultants del trencament del contenidor metàl·lic i les rosques i caragols emprats per al muntatge.

No obstant això, matisa la sala que tots els artefactes explosius van ser desactivats o detonats de manera controlada una vegada detectats pels serveis de seguretat, excepte el destinat a l'ambaixada d'Ucraïna, que va obrir un empleat que va resultar ferit al braç en esclatar el dispositiu.

El tribunal indica en la resolució que, a pesar que l'acusat va negar l'autoria en el judici oral, "són múltiples les proves" que apunten cap a ell. Afig que les explicacions donades per Pompeyo González per a justificar la seua activitat en internet i les compres de materials i eines per als artefactes són "escassament consistents" i "queden desvirtuades pel patrimoni probatori".

Tots els artefactes explosius van ser desactivats o detonats de manera controlada una vegada detectats pels serveis de seguretat, excepte el destinat a l'ambaixada d'Ucraïna, que va obrir un empleat que va resultar ferit al braç en esclatar el dispositiu, i al qual ara, segons la sentència, haurà d'indemnitzar l'acusat amb 1.500 euros.

La quantitat d'explosiu emprada en estos enviaments era suficient, diu la sala, per a produir lesions de diferent consideració en funció de la proximitat i els possibles òrgans afectats, tant per l'explosió, com pels impactes de la projecció de la metralla incorporada, els fragments resultants del trencament del contenidor metàl·lic i les rosques i caragols emprats per al muntatge.

Entén així que es compleixen els requisits del delicte de terrorisme puix que l'acusat cercava, “de manera dolosa, que els destinataris dels enviaments postals resultaren lesionats en obrir-los".

Afinitat amb Rússia

L'informe d'anàlisi del contingut dels dispositius electrònics posa de manifest l'afinitat de l'acusat amb Rússia i la seua posició contrària a l'ajuda a Ucraïna.

Entre estos elements destaquen la instal·lació en el seu telèfon mòbil de les aplicacions RT Notícies i Sputnik, dels mitjans de comunicació governamentals de Rússia, que en eixes dates eren inaccessibles en virtut de les restriccions imposades a Rússia per la invasió d'Ucraïna. “Finalment, la voluntat de commocionar la societat espanyola i d'alterar la pau pública s'infereix del nombre d'artefactes explosius, del curt espai temporal de pocs dies en què van ser enviats i de la condició dels destinataris", observa la sala.