Condemnen una parella a setze anys de presó per matar el llogater a Xestalgar
La convivència amb el propietari no era bona i, segons el relat de fets provats recollit en la resolució judicial, l'home volia que la parella abandonara la casa
L'Audiència Provincial de València ha condemnat a sengles penes de setze anys i cinc mesos de presó una dona i la seua parella per matar l'amo de la casa on vivien, esquarterar el cos i cremar-lo en un paratge de Xestalgar (Serrania). Tots dos han resultat condemnats per delictes d'homicidi, estafa continuada i profanació de cadàver. A més a més, ambdós hauran d'indemnitzar amb 20.000 euros cadascun dels germans que tenia el finat, en concepte de responsabilitat civil.
Encara que la sentència ha absolt tant la filla de la condemnada (amb la qual compartia habitatge) com la parella pel delicte d'homicidi o assassinat, els ha imposat altres penes: a la primera, dos anys i cinc mesos de presó per estafa continuada i profanació de cadàver; i al segon, quatre mesos de presó per este últim delicte.
A més, els tres penats per l'estafa abonaran als hereus de la víctima 1.962 euros, xifra corresponent a l'import que van gastar del compte bancari del mort.
La sentència, feta pública pel Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV), detalla que mare i filla ocupaven una habitació a la casa del mort, a la ciutat València, a la qual acudien amb freqüència les seues respectives parelles sentimentals.
La convivència amb el seu llogater no era bona i, segons el relat de fets provats recollit en la resolució judicial, l'home volia que les dos inquilines abandonaren la casa. Així, durant la nit del 27 al 28 de juny del 2022, els dos principals condemnats, amb ànim de posar fi a la vida del propietari de l'immoble per a apropiar-se de l'habitatge, li van pegar un fort colp al cap que li va provocar un traumatisme cranioencefàlic i la mort de manera instantània.
Posteriorment, tots dos van esquarterar el cadàver en el mateix habitatge i van posar les restes en bosses de fem, que van col·locar en una caixa. A la nit següent, la filla de la condemnada i la seua parella van acudir al domicili, on van carregar la caixa en un cotxe. Es van traslladar fins al paratge conegut com a penya Maria, a Xestalgar, on van cremar i van abandonar el cos. Les restes mortals de la víctima van ser descobertes l'endemà.
Després del crim, tres dels acusats van usar una targeta de crèdit del mort per a efectuar pagaments i compres en supermercats, botigues de comerç electrònic i una administració de loteria per un import total de 1.962 euros.
A l'inici de juí, tant la Fiscalia com l'acusació particular van qualificar els fets com a constitutius d'un delicte d'assassinat i van sol·licitar sengles penes de 25 anys de presó per als quatre acusats. No obstant això, un jurat popular, format per sis homes i tres dones, va emetre un veredicte el passat 4 de febrer en el qual no va considerar provat que el mort estiguera adormit quan li van colpejar mortalment i, per tant, que estiguera indefens.
Eixa decisió impedeix l'apreciació de l'agreujant de traïdoria que invocaven les acusacions i, per consegüent, la qualificació dels fets com un delicte d'assassinat. Així mateix, el jurat tampoc va considerar acreditada la participació en el crim de dos dels acusats, la filla de la principal condemnada i el seu nóvio, ja que tots dos estaven a Vilamarxant la nit en què van succeir els fets.
El tribunal ciutadà sí que va declarar provat que eixos dos acusats coneixien les intencions de l'altra parella, arran d'una conversa que van mantindre els quatre la nit del crim, en la qual els primers van aportar idees per a matar la víctima i desfer-se'n després del cos.
Malgrat això, la magistrada que va presidir el juí entén que eixa circumstància és compatible amb l'absolució pel delicte d'homicidi, perquè els dos autors materials ja havien planejat la mort i en realitat els absolts no van realitzar cap aportació. De qualsevol manera, la jutgessa precisa que la cooperació de tots dos va ser posterior a l'homicidi, “la qual cosa podria portar a plantejar un possible encobriment”, delicte pel qual tampoc es va formular acusació.
La resolució judicial, que va ser dictada i notificada a les parts divendres passat, no és ferma i pot ser recorreguda en apel·lació davant de la sala civil i penal del TSJCV.
