El Consell General del Poder Judicial compleix tres anys caducat
La falta d'acord entre el PSOE i el PP sobre el sistema d'elecció dels seus membres impedeix realitzar nous nomenaments i aboca algunes sales del Tribunal Suprem al "col·lapse"
Aquest dissabte es compleixen tres anys des que caducara el mandat del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), una renovació que no s'ha dut a terme a causa de la incapacitat del PSOE i PP per a arribar a un acord sobre els seus nous vocals. D'aquesta manera s'ha arribat a un punt mort que ha abocat algunes sales del Tribunal Suprem a una situació de "col·lapse", després de la reforma llançada pel PSOE i Unides Podem el març per a impedir que es realitzaren nomenaments en la cúpula judicial mentre seguira en funcions.
El passat octubre, en un últim esforç negociador, el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, i el secretari general del PP, Teodoro García Egea, van entaular un nou diàleg per a renovar els òrgans constitucionals el mandat dels quals havia vençut. I així ho van fer amb el Tribunal Constitucional (TC), el Tribunal de Comptes o el Defensor del Poble, però el CGPJ segueix pendent.
La principal dificultat per a avançar resideix en el sistema d'elecció dels dotze vocals procedents del torn judicial. El PP reclama que primer es canvie la llei, perquè els jutges siguen triats pels mateixos jutges, i després es procedisca a la renovació. Per la seua part, el govern no es tanca a una possible reforma, però insisteix que abans s'ha de designar un CGPJ nou.
El president del CGPJ i del Tribunal Suprem (TS), Carlos Lesmes, va tornar a denunciar, amb motiu de l'obertura de l'any judicial el passat 6 de setembre, la "insostenible" situació de l'òrgan de govern dels jutges, instant les forces polítiques que deixen aquest assumpte fora de la "lluita partidista" per a tancar un acord.
Europa lamenta la situació
Fa anys que Europa encoratja una reforma per a acostar la legislació espanyola als estàndards continentals, conforme als quals almenys la meitat dels vocals del CGPJ haurien de ser triats pels seus parells.
Així, el Grup d'Estats contra la Corrupció (Greco) del Consell d'Europa ha lamentat la "falta d'un avanç positiu" i "tangible" respecte al sistema d'elecció del Consell General del Poder Judicial. El comissari de Justícia de la UE, Didier Reynders, també ha qualificat d'"anormal" l'excessiva interinitat del CGPJ i ha urgit els partits polítics a remeiar-ho mitjançant "la millor renovació possible".
Els jutges demanen renovar
Les associacions judicials APM, AJFV, JJpD i FJI van unir forces en un comunicat conjunt per a posar de manifest que l'actual bloqueig per a la renovació del CGPJ suposa "una greu anomalia institucional que ha de ser corregida".
Van explicar, a més, que estan d'acord que és "necessari" reformar el sistema d'elecció dels vocals judicials perquè siguen designats conforme a "un sistema democràtic que assegure la representació de totes les categories i sensibilitats existents dins de la carrera judicial".
El que diu la llei
Actualment, la llei assenyala que l'òrgan de govern dels jutges ha d'estar integrat pel president del Tribunal Suprem i per vint vocals, dels quals dotze seran jutges o magistrats en servei actiu en la carrera judicial, i huit juristes de reconeguda competència.
Segons l'article 567 de la LOPJ, aquests vint vocals són designats per les Corts Generals atés el principi de presència paritària entre homes i dones. En concret, cada cambra tria deu vocals per majoria de tres cinquens.
El CGPJ es renova íntegrament cada cinc anys i les presidències del Congrés dels Diputats i del Senat són responsables d'adoptar les mesures necessàries perquè la seua renovació es produïsca en termini.
