El Consell de Ministres aprova la regularització de més 25.000 persones migrants sense papers afectades per la dana

El Consell de Ministres ha aprovat este dimarts la concessió d’autoritzacions de residència i treball d'un any a més de 25.000 persones migrants que viuen a Espanya en situació administrativa irregular i que van patir els efectes de la dana que va arrasar algunes comarques valencianes el mes d'octubre passat, segons ha confirmat el Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions. L'objectiu principal, segons fonts del departament que dirigeix Elma Saiz, és “protegir davant les situacions de màxima vulnerabilitat i evitar que les persones estrangeres puguen trobar-se en una situació d'irregularitat sobrevinguda”.

Tal com han precisat des de l'executiu central, es tracta d'una ampliació del paquet de mesures dana per a garantir la seguretat jurídica a totes les persones estrangeres en els municipis afectats. Estes s'uniran al Pla de Resposta Immediata, de Reconstrucció i de Rellançament de la Comunitat Valenciana. En este sentit, han precisat que es concediran autoritzacions de residència “per circumstàncies excepcionals sobrevingudes” a aquelles persones estrangeres i els seus familiars que tingueren el seu domicili en algun dels municipis afectats per la dana entre el 28 d'octubre i el 4 de novembre de 2024 i, que no foren titulars d'una autorització de residència.

Esta autorització tindrà una vigència d'un any i habilitarà les persones per a residir i treballar a Espanya. Haurà de ser presentada en el termini màxim de tres mesos des de la vigència d'estes instruccions. Quan caduque, les persones podran sol·licitar la modificació d'eixa autorització a una de les autoritzacions previstes en el Reglament d'Estrangeria. En el cas dels familiars estrangers de víctimes mortals, l'autorització de residència per circumstàncies excepcionals sobrevingudes tindrà una vigència de cinc anys.

Evitar que els estrangers caiguen en la irregularitat sobrevinguda

També s'eliminarà l'obligatorietat en les autoritzacions de residència i treball, que ja hagueren sigut concedides, però que depengueren d'estar donat d'alta en la Seguretat Social. Entenent que alguns ocupadors no hagen pogut emplenar el tràmit a conseqüència de la dana, i per a evitar que el treballador estranger caiga en la irregularitat sobrevinguda. És a dir, estes autoritzacions són vàlides des del moment de la seua resolució per l'Oficina d'Estrangeria, sense que resulte preceptiu l'alta de la persona treballadora en la Seguretat Social.

Igualment, es resoldran de manera favorable totes les sol·licituds d'autorització inicial de residència i/o treball i de renovació, modificació o pròrroga de les mateixes que estigueren en tràmit quan va succeir la dana i, a conseqüència de la catàstrofe natural hagueren deixat de complir amb algun dels requisits. A excepció, de nou, si concorren raons d'ordre públic, seguretat i salut pública.

Així mateix, es prorrogaran i renovaran automàticament, prèvia sol·licitud en l'Oficina d'Estrangeria, les autoritzacions d'estada per estudis i les autoritzacions temporals de residència i/o treball la vigència de les quals expire entre el 30 de juliol de 2024 i l'1 d'abril de 2025 dels estrangers residents en els municipis afectats per la dana. En este cas, la sol·licitud ha de presentar-se, o bé seixanta dies abans que caduque el permís, o bé fins a noranta dies després.

Les ONG demanen ajuda a les administracions

La setmana passada, un grup de dènou entitats socials —la majoria de les quals operen específicament a la Comunitat Valenciana— van demanar al govern espanyol i a la Generalitat que estengueren les ajudes a les víctimes i que arriben a persones migrants en situació irregular. Les organitzacions, incloent-hi Amnistia Internacional, València Acull, CEAR o Metges del Món, van entregar la petició en quatre escrits dirigits a la Secretaria d'Estat de Migracions, la Secretaria d'Estat de Treball, Presidència de la Generalitat i la Defensoria del Poble.

Les entitats advertiren que els requisits documentals que acompanyen les ajudes —presentar un DNI, un compte bancari o un contracte de treball o de lloguer— impedeixen que les persones en situació administrativa irregular de les zones afectades, “un dels col·lectius amb més desprotecció social”, hi accedisquen. En total, calculen que vora 40.000 veïns i veïnes d'estos municipis podrien quedar-ne exclosos.