El Constitucional avala retirar les subvencions a les escoles que segreguen per sexes
L'alt tribunal rebutja el recurs de Vox contra la llei Celáa i ratifica els articles que prohibeixen finançar amb diners públics col·legis que separen xics i xiques
Els centres educatius que segreguen l'alumnat per sexe no poden rebre diners públics. És una de les principals conseqüències de la sentència relativa a la llei d'Educació impulsada per la ministra Isabel Celáa que ha aprovat aquest dimarts el Tribunal Constitucional (TC) amb els sis vots a favor del bloc progressista i quatre en contra —corresponents al sector conservador—. La resolució rebutja un recurs presentat per Vox i suposa avalar íntegrament la norma, en vigor des de gener del 2021 i un dels projectes estrela del govern de Pedro Sánchez. També els punts més polèmics: destaquen entre altres la prohibició de subvencionar col·legis que separen xiquets i xiquetes, l'exclusió de l'assignatura de religió del currículum escolar, el fet que el castellà deixe de ser llengua vehicular en l'ensenyament i que hi haja presència de les cooficials en el sistema educatiu o la introducció de la perspectiva de gènere.
L'òrgan de garanties desestima l'argument del partit de Santiago Abascal contra la decisió de vetar el concert de l'educació separada per sexes. En la resolució raona que de la Constitució deriva “un model educatiu pluralista”, però no que “tots els models educatius hagen de rebre ajudes”, ni “un dret subjectiu a la prestació pública”. Així, conclou que aquest precepte no és inconstitucional, com al·legava la ultradreta, sinó tot el contrari: “La diferència de tracte entre els centres educatius que separen a l'alumnat per raó del gènere, a l'efecte de poder ser finançats totalment o parcialment per fons públics, respon a una concepció ideològica del sistema educatiu que no sols no pot ser qualificada d'arbitrària, sinó que, a més, està inspirada en valors constitucionals”, assenyala el TC.
És a dir, que l'elecció dels poders públics de limitar els fons públics als col·legis concertats que segreguen l'estudiantat és legítima i no atempta contra la Carta Magna. Cal recordar que la llei Celáa sosté en l'articulat “els centres sostinguts parcialment o totalment amb fons públics desenvoluparan el principi de coeducació en totes les etapes educatives” i “no separaran l'alumnat pel sexe”; i que les administracions disposaran les mesures necessàries “per a evitar la segregació de l'alumnat” amb necessitat específica de suport educatiu.
Precisament sobre l'educació especial, els magistrats posen el focus en l'article 74.2, que ordena atendre “la voluntat de les famílies que mostren preferència pel règim més inclusiu”. I precisen que això “no exclou [...] per a cas de discrepàncies [...] l'audiència de les famílies que mostren preferència per l'educació especial, ni atribueix més valor a l'opinió de determinades famílies sobre unes altres”.
Sense obligació d'establir quotes de castellà
La sentència de l'alt tribunal avala també l'ensenyament del castellà en les comunitats amb llengua pròpia que fixa la llei Celáa. Entén que la nova regulació és conforme amb l'article 3 de la Constitució, que garanteix el dret a emprar el castellà i la cooficialitat de les llengües autonòmiques, i també amb la responsabilitat de l'Administració de vetlar pel respecte als drets lingüístics de l'alumnat. Per això, considera que de la Carta Magna “no deriva la necessària fixació per l'Estat d'una proporció d'ús del castellà en el sistema educatiu” sinó “un patró d'equilibri o igualtat entre llengües” i un dret efectiu a usar-les, que no nega la llei recorreguda.
La religió i “ideologia de gènere”
L'òrgan de garanties veu, igualment, conforme amb la Constitució l'absència d'esment a la religió com a assignatura en el currículum educatiu en la llei Celáa. I també la remissió que fa al que s'estableix en l'Acord sobre Ensenyament i Assumptes Culturals subscrit entre la Santa Seu i l'estat espanyol de 1979.
Rebutja, finalment, la denúncia de Vox que la norma incorpora la “ideologia de gènere” com a “ideologia estatal en la qual forçosament pretén adoctrinar els alumnes”. Quant açò últim, el TC recorda que l'educació “no és mera transmissió de coneixements, és també formació humana”, i que segons la jurisprudència europea “el respecte a les creences religioses o morals” no impedeix qualsevol transmissió de valors, sinó que aquesta s'efectue “de manera objectiva, crítica i pluralista”. Això, afig, sense que hi haja res en els preceptes de la llei orgànica 3/2020 que faça pensar que l'“educació per a la salut, inclosa l'afectivosexual” es puga proporcionar en un sentit diferent.
Per a acabar, aclareix que la “perspectiva de gènere” a la qual es refereixen els de Santiago Abascal s'esmenta en la llei Celáa com a principi pedagògic dirigit a les administracions i centres educatius, “no als alumnes als quals el legislador no imposa, per tant, cap perspectiva o adhesió ideològica”.
