La consulta sobre la llengua base en educació serà entre el 26 de novembre i el 4 de desembre

La Conselleria d'Educació preveu fer la consulta sobre la llengua base als centres escolars de la Comunitat Valenciana entre el 26 de novembre i el 4 de desembre.

Així figura en l'esborrany de resolució de la conselleria que convoca el procediment de consulta a les famílies, en el marc de la llei de llibertat educativa, per a triar la llengua base —castellà o valencià— en què estudiaran els seus fills a partir del curs 2025-2026. Un document que encara s’ha de negociar este dimarts en la taula sectorial.

Qui hi pot participar?

La proposta de l'administració contempla que podran participar en esta consulta els representants legals de l'alumnat matriculat en centres públics i concertats, en tots els cursos de segon cicle d'infantil, en tots els cursos de primària, i en primer, segon i tercer d'ESO.

També el tercer curs del primer cicle d'infantil sempre que l'alumnat puga continuar escolaritzat en el mateix centre en cursos successius sense haver de participar en un procés d'admissió nou.

Els representants legals de l'alumnat amb necessitats educatives especials, comunicaran al centre docent de manera individual la llengua d'elecció i no participaran en la consulta, ja que este alumnat rebrà les classes en la llengua habitual en el seu àmbit familiar, o en defecte d'això, en la que dispose d'un major domini, d'acord amb l'elecció dels seus representants.

Quin és el calendari?

El 14 de novembre de 2024, es publicarà en els taulers d'anuncis dels centres el cens provisional de representants legals de l'alumnat amb dret a participar. Es podran presentar reclamacions fins al 21 de novembre. El termini màxim per a publicar el cens definitiu serà fins al dia 25 de novembre.

La previsió és que la consulta, que serà telemàtica, estiga oberta des del 26 de novembre de 2024 a les 09:00 hores fins al dia 4 de desembre de 2024 a les 14:00 hores. Els llistats amb els resultats es faran públics el 12 de desembre.

Sindicats i AMPA dels centres demanen que es retire la consulta

El Sindicat de Treballadores i Treballadors de l'Ensenyament del País Valencià (STEPV), majoritari en el sector, ha qualificat l’esborrany de “despropòsit” i ha anunciat que l'estudia des del punt jurídic per si “vulnera la legislació vigent”.

Assenyalen que tot el procés comportarà un volum de treball extra per als centres educatius, que hauran de preparar tota la documentació durant el mes de novembre i garantir ordinadors amb connexió a Internet i amb mesures que “garantisquen la llibertat i la confidencialitat” per a les famílies que ho sol·liciten.

Així mateix, critiquen que en fer-se públiques llistes de l’alumnat i la seua preferència es vulnera la confidencialitat de la votació. 

Quant al cens, adverteixen que no se sap com quedarà l'actual alumnat de primer de batxillerat el curs que ve, quan passen a segon de batxillerat, fet que qualifiquen de “despropòsit”. Tampoc està clar, en el cas de l’alumnat de 6é de primària que l’any que ve passa a l’institut, si es garanteix l’ensenyament en la llengua escollida. 

Pel que fa a les votacions, adverteixen que si dos representants legals de l’alumne o alumna voten diferent, i si no vota cap d’elles, el resultat s'anul·la i és el centre qui l’adscriurà "d’ofici” a una llengua. També, que si sobra alumnat d'una llengua base determinada i hi ha places en un grup de l'altra llengua, automàticament seran adscrits al grup de la llengua que no han sol·licitat. Per tant, es pregunten “on queda la llibertat d’elecció”.

Davant del que consideren “un cúmul de despropòsits”, l'STEPV sol·licitarà la retirada de la llei de llibertat educativa i d'esta proposta de consulta, que qualifiquen "d’absurda”.

En la mateixa línia s'ha pronunciat UGT-PV que ha exigit este dilluns a la Conselleria d'Educació "l’anul·lació immediata" de la consulta en considerar que és “una estratègia del govern de Carlos Mazón per a atacar l'educació pública, desmantellar el valencià com a llengua vehicular i avançar en la seua marginació”.

Comparteixen les preocupacions de l’STEPV pel que fa a la càrrega administrativa i la responsabilitat que recau sobre els centres, la manca de confidencialitat i el fet que si no hi ha places disponibles en la llengua triada l’alumnat es pot veure assignat a l’altra. 

A més, adverteixen que la norma ignora “completament” el paper en la presa de decisions pedagògiques en els centres educatius dels òrgans de participació. També que pot crear un precedent en què les famílies vullguen elegir també sobre altres aspectes educatius com el pes de determinades assignatures o continguts dins del currículum.

La confederació d'AMPA Gonzalo Anaya també sol·licita la retirada de l'esborrany de la consulta per no garantir plaça en l'opció triada, ja que l’esborrany presentat introdueix “criteris de prelació que condicionaran l'accés en els grups-aula”. Fet que podria vulnerar la mateixa llei de llibertat educativa i la Llei d'ús i ensenyament del valencià, adverteixen.

El seu president, Rubén Pacheco, subratlla que és “totalment fals” que les famílies puguen elegir i que la seua elecció es respecte perquè en l'esborrany de consulta queda clar que, en cas de no haver-hi places, és l'administració la que deriva a altres grups l'alumnat sense tindre en compte la llengua triada pels progenitors. “Tampoc existeix cap sistema de reclamació com sí que passa amb l'admissió escolar”, adverteix. 

Per a la confederació, la consulta, tal com està plantejada, “no conté les garanties democràtiques” de processos de participació, deliberació i decisió individuals que són vinculants perquè “no existeixen òrgans de supervisió, més enllà de la mateixa administració”.

Mobilització de la societat civil

Diverses organitzacions en defensa del valencià s’han organitzat per a promoure l’elecció d’esta llengua en les votacions. D’un costat Famílies pel Valencià, de recent creació, ha posat en marxa grups de famílies que promouen l’elecció del valencià i ha elaborat diversos materials en què explica la llei en diverses llengües i anima les famílies a escollir la llengua autòctona.  

També compten amb la col·laboració de personalitats del món de la cultura, com ara Trobadorets, Pau Alabajos, Toni Mejías o l’influenciador i divulgador lingüístic Esteve Latorre (@el_xitxo_del_cabanyal)

Així mateix, des d’Escola Valenciana busquen famílies que triaran el valencià per a utilitzar els seus testimonis en una campanya de sensibilització davant d'esta opció.