La contaminació lumínica que impedeix veure les estreles es duplica en menys de deu anys

Les observacions fetes per ciutadans de tot el món en els últims dotze anys han confirmat una tendència preocupant: cada vegada és més difícil veure les estreles perquè cada vegada hi ha més llum artificial a la nit, molta més de la que pensàvem.

Segons les dades d'un macroestudi sobre contaminació lumínica publicat aquest dijous en la revista Science, entre 2011 i 2022, la lluentor del cel ha augmentat un 9,6% de mitjana anual, és a dir, és el doble que quan va començar l'estudi i molt major del mesurat pels satèl·lits.

Per a posar-ho en perspectiva, l'estudi explica que, la contaminació lumínica és tal que un xiquet nascut en una zona on es veien 250 estreles probablement veuria menys de cent estreles en el mateix lloc díhuit anys després.

Des de fa anys, en molts llocs habitats de la Terra, el cel nocturn no arriba a enfosquir-se del tot perquè, en el seu lloc, un crepuscle artificial causat per la dispersió de llum antropogènica en l'atmosfera ho impedeix.

Aquest tipus de contaminació lumínica, denominada skyglow, no sols ens impedeix veure les estreles, també té un preocupant impacte ambiental.

No obstant això, resulta difícil calcular amb exactitud com i quant ha crescut la llum artificial, principalment, perquè els satèl·lits no detecten les emissions blaves dels llums led que en els últims anys s'han imposat en tota mena d'il·luminació, especialment en l'enllumenat públic.

A més, els satèl·lits són sensibles a la llum que es dirigeix cap al cel, però no capten la llum que s'emet horitzontalment, com els anuncis i la il·luminació en les façanes, que són les que contribueixen més a l'skyglow.

Per a saber fins a quin punt la contaminació lumínica està impedint la visió de les estreles, Christopher Kyba, del Centre Alemany d'Investigació en Geociències (GFZ) i la Ruhr-Universität Bochum, al costat de científics del centre d'investigació per a l'astronomia òptica NOIRlab (els EUA) van analitzar 51.351 observacions fetes per ciutadans entre 2011 i 2022.

En un gran exemple de ciència ciutadana, Kyba i el seu equip van demanar a voluntaris de tot el món que participaren en el projecte Globe at Night en el qual havien de comparar mapes estel·lars del cel nocturn amb el que la contaminació lumínica els permetia veure en realitat.

“Unides, les contribucions de totes aquestes persones van funcionar com una xarxa global de sensors”, subratlla Christopher Kyba.

La iniciativa va obtindre dades de 19.262 localitats de tot el món, incloses 3.699 localitats a Europa i 9.488 localitats a Amèrica del Nord.

Segons els resultats, la lluentor del cel nocturn provocat per la llum artificial ha crescut entre un 7 i un 10% a l'any (el que equival al doble de llum en aproximadament una dècada). No obstant això, segons els mesuraments fets pels satèl·lits, l'emissió de llum artificial només ha crescut un 2% anual.

Aquesta “resplendor celeste”, apunten els autors, té greus efectes no sols per a l'observació d'estreles sinó també per al medi ambient, atés que molts processos fisiològics dels éssers vius estan determinats per cicles diaris i estacionals i, per tant, influïts per la llum.

“L'skyglow afecta tant els animals diürns com als nocturns i, a més, destrueix una part important del nostre patrimoni cultural”, alhora que té “efectes negatius per a l'observació de les estreles i l'astronomia”, adverteix Constance Walker, coautora de l'estudi i cap del projecte Globe al Night del NOIRlab.

En una Perspectiva relacionada, Fabio Falchi, de l'Institut de Ciència i Tecnologia de la Contaminació Lumínica (ISTIL) i Salvador Bará, professor d'Òptica en la Universitat espanyola de Santiago de Compostel·la, opinen que “el missatge més important que la comunitat científica hauria d'extraure de l'estudi és que la contaminació lumínica està augmentant, malgrat les mesures que suposadament s'han posat en marxa per a limitar-la”.

Encara “ha d'augmentar molt la conscienciació perquè la llum artificial nocturna no es perceba com una cosa positiva, sinó com el contaminant que realment és”, conclouen els dos experts.