EN CONTEXT | Les conseqüències valencianes d'una concentració bancària

Tot està enlaire a hores d'ara, però, si l'opa hostil qualla, la fusió del BBVA i el Sabadell donaria lloc a la tercera entitat d'Europa més gran en capitalització borsària. El 70% de tot el crèdit i els depòsits d'Espanya estaran en mans de tres únics bancs: Santander, BBVA i CaixaBank. Tres bancs que, a la Comunitat Valenciana, tindrien el 84% de les sucursals bancàries.

La concentració és evident i el camí sembla imparable. Els superbancs tenen un objectiu: ser molt competitius en el mercat global. Però esta situació no sempre ha sigut així. Abans de la crisi del 2008, a Espanya hi havia 55 entitats financeres. Quinze anys més tard, hi ha només deu entitats amb més força internacional, més poder polític i una gran concentració de diners. 

La competició per desenvolupament tecnològic

La seua existència té impacte en la nostra societat i en el nostre territori, com alerta Santiago Carbó, catedràtic d'Economia de la Universitat de València. "Per a ells té un avantatge molt significatiu en el món actual, ja que, per una banda, es converteixen en grans jugadors per a competir a escala global, i per l'altra els posiciona per al que ja està arribant: invertir en noves tecnologies", ha explicat Carbó.

En particular, en el desenvolupament de la intel·ligència artificial, que arribarà en els pròxims cinc o deu anys, segons l'expert. Un pas que ja estan fent moltes empreses bancàries, però que "és molt més fàcil quan tens un negoci més gran".

Però hi ha aspectes negatius, "en termes d'estabilitat financera i de transmissió de la política monetària", una advertència que fa el mateix ministre d'Economia, Carlos Cuerpo. El ministre alerta que "esta operació pot tindre un cost d'ocupació i activitat, pel que fa a la cohesió i vertebració del territori".

Tot sota el control dels mateixos bancs

Un aspecte sobre el qual coincideix també l'advocat José Carlos Gómez, de l'Associació per a la Defensa de Consumidors i Usuaris de Bancs, Caixes i Assegurances (Adicae). "Al final no és el mateix poder demanar una hipoteca, obrir un compte corrent sense comissions o qualsevol altre tipus de necessitat bancària a set, huit o deu bancs, que crear-ho en quatre bancs", ha reflexionat. El risc que veu este advocat és que es posen d'acord per fixar comissions i condicions bancàries. "Quan el mercat és tan ampli i hi ha tan poca competència, ho controlen tot", ha dit.

Menys bancs vol dir menys competència i possibles pactes. Per exemple: a Espanya no es remuneren els depòsits, com sí que ocorre en altres països. A més, la concentració també dificulta accedir al crèdit. De fet, el sector de la construcció ja ho nota des del 2008.

La plantilla també ho patirà

Del 2008 a ara, les fusions han destruït un de cada tres llocs de treball en banca, perquè ha tancat una de cada dos oficines. Entre el Sabadell i el BBVA tenen el 60% dels treballadors de banca valencians, que tremolen per la possibilitat de quedar-se sense treball.

De fet, el temor a perdre l'emplaçament i la identitat bancària alacantina, heretada de l'extinta Caixa d'Estalvis del Mediterrani (CAM), s'ha estés com la pólvora per les institucions. En línia amb el govern espanyol i els executius valencià i català, l'Ajuntament d'Alacant rebutja de ple l'operació borsària perquè, argumenta, no beneficiaria ni la plantilla, ni la ciutadania, ni tampoc l'accionariat.

Implicacions a la Comunitat Valenciana

Carbó explica que este és, "probablement, un dels grans finançadors de petites i mitjanes empreses a Espanya, on la Comunitat Valenciana té un pes molt important amb estos negocis". El fet que la seu social del banc Sabadell estiga actualment a Alacant, també és "fonamental per als negocis", que crea "impactes positius a l'entorn".

El nou banc tindria seu social al País Basc, on està el BBVA. Els negocis valencians haurien de dir adeu, per tant, a la seu alacantina i també s'haurien d'acomiadar de l’herència de la CAM, les oficines encara repartides pels pobles i la implicació amb les nostres empreses.