EN CONTEXT | El futur hipotecat dels joves: ni llogar ni comprar

L'1 de maig és un dia de reivindicacions laborals també per a la gent jove. És la generació més preparada de la història, però molts denuncien que les condicions laborals no són les millors. Amb una taxa d'atur que supera el 29% i amb salaris precaris per a qui sí que ha aconseguit una faena. De fet, el 33% dels treballs joves són a temps parcial i de mitjana no superen els 13.000 euros a l'any.

Tot això comporta conseqüències com la dificultat de l'accés a la vivenda, la qual es fa inviable en molts casos. És un dels problemes més greus que afronta la joventut. No poden emancipar-se, se'n van de casa dels pares passats els trenta anys, i com a alternativa troben pisos compartits. Però tampoc esta és una solució absoluta, ja que els preus de lloguer a Castelló de la Plana, la ciutat més barata, freguen els 700 € al mes; a Alacant, els 1.000 € i a València passen dels 1.200 €. Això per a una nòmina que de mitjana ronda els 1.089 euros. 

Àlvar López de Medina, president del Consell Valencià de la Joventut, ens conta que amb estes condicions no es pot assentar un projecte de vida: "És inassumible per a qualsevol persona jove". Àlvar fa el càlcul i no l'ixen els comptes: "Has d'estar 37 mesos estalviant tot el teu salari, sense produir cap tipus de despesa, per a pagar només l'entrada, i després et quedaria tota la hipoteca".

L'emergència habitacional és extrema i encara no hem arribat al pitjor momentFernando Cos-Gayón López - Director de la Càtedra Observatori de l'Habitatge de la Universitat Politècnica de València

Els experts donen la raó als joves. "L'emergència habitacional és extrema i encara no hem arribat al pitjor moment", afirma Fernando Cos-Gayón López, director de la Càtedra Observatori de l'Habitatge de la Universitat Politècnica de València. A més, destaca un risc poc esperançador: "Correm el risc d'acostumar-nos que esta generació veja frustrat l'anhel de crear una llar i crec que com a societat no ens ho podem permetre".

Cos-Gayón explica que els ajuntaments alliberen sòl i acceleren la construcció d'habitatges socials a preus assequibles. La situació és pitjor en ciutats molt tensionades, on no hi ha prou d'habitatge en oferta i amb una demanada que no deixa de créixer. Cos-Gayón alerta que fem tard i que es necessiten aproximadament tres anys per a construir un nou habitatge, així que, mentrestant, calen mesures ràpides per a solucionar la necessitat real de viure en algun lloc: "Mentre arriba les noves opcions d'habitatge, la gent continua arribant a la ciutat i continua volent emancipar-se i això farà que es tensionen els preus encara més". A més, afegeix: "Si no els donem un lloc on viure, buscaran un lloc on viure, i començarem a veure assentaments il·legals".

Amb l’aigua al coll viuen en estos moments Sephora Vargas i Noé Heredia, membres de l’assemblea PAH València. Sense pràcticament ingressos i dos bebés, han decidit ocupar una vivenda buida propietat d’un banc i ara afronten un procés de desnonament. Admeten que no tenien alternativa perquè no poden pagar un lloguer a preu de mercat.

L’assessorament i acompanyament l’han trobat a la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, PAH València. El seu portaveu, José Luis González, insisteix a qualificar la situació “d’autèntica emergència habitacional”, una qüestió que afecta, diu, de manera transversal, tota la societat i que evidencia que “el joves hereten els problemes d’accés a la vivenda dels pares”.

Demana González l’aplicació efectiva del control de preus de l’habitatge i una major oferta de vivenda pública accessible a totes les persones.

La situació és tan complexa que és impossible pensar que hi haja un únic remei. Les solucions a aplicar s'han d'aplicar amb la vista al mitjà i llarg termini, però en calen també altres d'urgents que precisament projecten llum cap a un futur que ara mateix és incert i està hipotecat per als joves.