La contradicció de la regularització de les persones migrants

La situació de les persones immigrants sense papers s'ha agreujat arran de la pandèmia, ja que les tramitacions d'asil i arrelament social s'han paralitzat. A més, no poden aconseguir un treball si la seua situació no és regular, i no poden regularitzar-la si no presenten un contracte de treball. A tot açò es suma que, per no tindre papers, queden excloses de l’ingrés mínim vital.

Les entitats que en reclamen la regularització esgrimeixen el paper fonamental que aquest col·lectiu està exercint des que es va decretar l'estat d'alarma.

Asseguren que quan la major part de la població guardava el confinament, molts d'ells han estat treballant sense contracte i per un sou irrisori en la collita dels productes del camp que després abastien els supermercats o cuidant persones majors que viuen soles. Per aquesta raó, defenen que la regularització seria un reconeixement digne al seu treball.

A la Comunitat Valenciana viuen unes 50.000 persones sense papers o amb papers provisionals i aquest diumenge, una vegada més, moltes d’elles s’han concentrat a la plaça de la Mare de Déu per a demanar la seua regularització inmediata.

El que reclamen aquestes organitzacions s'ha materialitzat en una proposta no de llei que Unides Podem, Compromís, Esquerra Republicana, EH Bildu i el BNG van presentar al Congrés fa un mes i que insta a regularitzar de manera permanent, immediata i sense condicions la situació de les més de 600.000 persones immigrants sense papers que viuen a Espanya.

À Punt Notícies ha parlat amb algunes d’aquestes persones, que ens han contat la seua situació.