La Coordinadora Feminista de València reclama la reactivació del pacte contra la violència masclista

Desenes de persones s’han manifestat aquest dimecres a la plaça de l’Ajuntament de València per a fer un “minut de soroll” contra la violència masclista, convocat per la Coordinadora Feminista de València.

La Coordinadora, que agrupa moltes organitzacions feministes de la ciutat, l’àrea metropolitana i municipis de prop des de fa més de quatre dècades, organitza una protesta contra la violència masclista i en record de totes les dones i criatures assassinades cada primer dimecres de més, però aquesta ha sigut diferent. Si bé sempre es fa un minut de silenci per les víctimes, aquest dimecres han convocat a fer un “minut de soroll” per expressar la preocupació pel repunt dels feminicidis d’aquest “estiu sagnant”, en què 21 dones han sigut assassinades. També per a exigir respostes urgents davant dels feminicidis de 59 dones, els 7 que hi ha en investigació, i els assassinats d’un xiquet i una xiqueta. “No són xifres, són vides humanes”, ha recalcat la portaveu, Cándida Barroso.

“Estem indignades i cabrejades”, ha manifestat Barroso, que ha reivindicat que l’agenda feminista ha de consolidar-se amb pressupost, mitjans i personal adequat per a atendre les violències masclistes, i ha demanat la reactivació del Pacte Valencià Contra la Violència de Gènere i Masclista. Així mateix, ha recordat que estan a l'espera d'una reunió amb el president de la Generalitat, Carlos Mazón.

En aquest sentit, s'ha mostrat “especialment preocupada” perquè en la Comunitat Valenciana existisquen “discursos negacionistes” que puguen “estar influint en el fet que el masclisme s'estiga rearmant” i que “els homes que tenien pensat maltractar les seues dones o assassinar-les pensen que no té tanta importància”.

Barroso també ha carregat contra la presidenta de les Corts, Llanos Massó, de Vox, per tornar a apartar-se de la pancarta de condemna contra la violència masclista. Ha recordat que la Comunitat Valenciana va ser pionera en el pacte contra la violència masclista i de gènere, raó per la qual a les integrants de la Coordinadora i les persones presents a la concentració se’ls “obri la carn” en veure com la presidenta de les Corts s'ix d'aquest “clam institucional i social” que ha d'haver-hi per a combatre la violència masclista. 

Suport a Jenni Hermoso

Algunes de les manifestants també portaven pancartes en suport a la jugadora de la selecció de futbol i recent campiona del món Jennifer Hermoso, que aquest mateix dimecres ha denunciat al president suspés de la Reial Federació Espanyola de Futbol (RFEF), Luis Rubiales, per haver-la besada sense el seu consentiment durant la celebració de la victòria espanyola en el campionat del món de futbol, fa només unes setmanes.

Per què les xifres difereixen?

Cal tindre en compte que aquestes xifres no coincideixen amb les oficials del Ministeri d’Igualtat perquè aquestes últimes només registren els assassinats declarats per violència de gènere, que, segons la llei, només són els que es donen en l’àmbit de la parella. Igualtat també comptabilitza altres assassinats com a feminicidis des del 2022, però no els inclou en les estadístiques de dones mortes per violència de gènere. No obstant això, la Coordinadora comptabilitza tots els feminicidis junts, sense tindre en compte les relacions de parella. Per això, a pesar que les xifres oficials són 19 dones assassinades a l'estiu —4 al juny, 8 al juliol i 7 a l'agost— l’organització feminista parla de 21 dones assassinades. El mateix ocorre amb les xifres de tot el 2023. Segons Igualtat, són 42, però la Coordinadora en compta 59.