La COP26 finalitza amb un acord "imperfecte" que no elimina l'ús del carbó
Després d’una pròrroga de més d’un dia, les parts firmen un compromís de mínims que insta a reduir, i no eliminar, l’ús d’aquesta font d’energia
Un dia i mig després del que estava previst, la Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (COP26) va concloure a les dotze de la nit d’aquest dissabte —hora peninsular— sense que l’acord assolit in extremis convença les associacions ecologistes.
El document final, firmat pels 197 països assistents, i del qual s’espera extraure l’agenda global en matèria climàtica de la dècada que ve, estableix un compromís sense precedents —tot i que no és legalment vinculant— per a reduir l’ús del carbó. El full de ruta també detalla un protocol per a imposar metes més estrictes contra la crema de carbó l'any entrant.
Però l'Índia i la Xina finalment han impedit que s’arribara a compromisos més ambiciosos en aquesta línia, fonamentalment que s'establisca un termini per a posar fi definitivament a l’ús d’aquesta font d’energia considerada la principal contribuïdora al calfament global.
Un altre dels punts clau de l’acord assolit és que insta —no obliga— els països desenvolupats a, com a mínim, duplicar el finançament dedicat a ajudar a les nacions en vies de desenvolupament a adaptar-se al canvi climàtic abans del 2025. L’acord parla d’un increment, però no estableix objectius definits a l’hora de canalitzar l’ajuda per tal de bregar amb les conseqüències de l’emergència climàtica.
Una cimera amb pròrroga i final agònic
El plenari de la COP26 no va aconseguir acostar les postures abans de divendres, data en què estava prevista la firma d’un pacte internacional pel clima. La sessió es va reprendre dissabte amb tres hores de retard per a tractar d’obtindre la rúbrica de tots els participants que segellara el consens sobre el tercer esborrany de la resolució.
El text matisava algunes qüestions recollides en les dues versions anteriors, però sense renunciar a l’objectiu principal d’aquesta cimera de limitar el calfament global a 1,5 graus. Les desavinences profundes sobre alguns dels mecanismes que els experts consideren irrenunciables per a assolir aquest objectiu han convertit la fase final de la convenció en una de les més agòniques de la història.
Les negociacions s’han empantanat fonamentalment en dos dels punts conflictius que permetrien la retallada d'emissions de gasos d'efecte d'hivernacle tan necessària: la reducció progressiva del carbó i l'eliminació dels subsidis a aquesta indústria. L'Índia, la Xina i Sud-àfrica, en contra de la fixació de terminis, han sigut els principals detractors del compromís, i Austràlia, principal productor i exportador del món, no va acceptar els compromisos fins a l’última jornada.
Bob Ward, director de polítiques i comunicacions de l'Institut d'Investigació Grantham sobre Canvi Climàtic i Medi Ambient, va afegir: "Aquest text continua sent bastant bo i espere que tots els països puguen adoptar-lo. Continua demanant als països que complisquen compromisos més ambiciosos l'any vinent."
Per la seua part, el president de la Cimera Mundial del Clima, l'exministre britànic Alok Sharma, va concloure l'acte amb un tímid optimisme: "Podem dir amb credibilitat que hem aconseguit mantindre viva la meta de 1,5 graus, però el seu pols és feble i només sobreviurà si mantenim les promeses i traduïm els compromisos en accions".
Unes conclusions "insuficients"
Però la resolució no ha convençut activistes ni associacions pel clima, que denuncien la falta d'objectius ambiciosos. El responsable de Clima de SEO BirdLife, David Howell, ha assenyalat que el resultat de la COP26 és "totalment insuficient", perquè l'abandó dels combustibles fòssils i els subsidis associats, encara que figure "per fi" en l'acord final, "està expressat en termes massa tímids per a impulsar la transformació colossal que necessitem".
En opinió de Howell, la senda del límit del calfament global d'1,5 graus en relació amb l'era preindustrial "està encara lluny"; enguany s'han fet "passos modestos", quan el que s'hauria de fer cada any són passos de gegant.
Greenpeace s'ha mostrat decebuda amb el resultat de la cimera i ha organitzat una protesta disseminada per diferents punts de València. Un d'ells s'ha ubicat a la Ciutat de les Arts i les Ciències, on un grup d'activistes, amb els peus dins de l'aigua, han mostrat una pancarta que deia: "nosaltres ens mullem, vosaltres no". Una altra de les protestes, ubicada a la meta de la carrera 15k celebrada aquest diumenge a la ciutat, es focalitzava a rebutjar l'ampliació nord del port de València.
