El cost inassumible de l'envelliment

La població valenciana s'envelleix. Els majors de 64 anys superen ja el 20% i l'esperança de vida se situa al voltant dels 84 anys. Són persones majors que sovint necessiten cures específiques. El ventall de recursos que contempla la llei de la dependència és ample, però quan es tracta d'una plaça en una residència, el preu ho complica tot. 

De fet, la pensió de jubilació no cobreix ni de lluny el que costa una plaça residencial. Som la tercera autonomia amb els preus mitjans més alts per darrere del País Basc i Navarra: 2.065 euros al mes, sense sumar-hi l'IVA. Una xifra inassumible si es té en compte que el 31% de la població major de 64 anys està en situació de dependència.

La pensió mitjana de jubilació és de 1.000 euros, uns ingressos que són insuficients per a cobrir les despeses. Aquesta situació és més crítica, però, si la persona rep una pensió de viudetat, que se situa de mitjana en 731 euros.

José María Toro, president de l’Associació Empresarial de Residències i Serveis a Persones Dependents de la Comunitat Valenciana (Aerte) explica que, pel que fa a la modalitat de pagament, existeixen dos tipus de places: públiques i privades. En el primer cas, la persona usuària passa a percebre únicament vora 250 euros de la seua pensió i les pagues extraordinàries. La resta de diners es dediquen a pagar la plaça amb l'ajuda de la Generalitat, que aporta la diferència.

Aquesta situació, però, no és la més freqüent. Només entre el 20% i el 25% de les vora 28.000 places a la Comunitat Valenciana són públiques. Des d'Aerte, es demana que es creen més de tots dos tipus per a poder atendre l'envelliment de la població. A més, Toro emfasitza que s'ha d'atendre la gent "en funció de les seues necessitats i no de la capacitat econòmica, és per això que el finançament públic és molt important".

De les 329 residències que hi ha al nostre territori, només 10 són totalment públiques. 45 centres, però, han sigut adjudicats en concessió a empreses privades. Això suposa que quatre de cada cinc residències valencianes són de titularitat privada.

Els familiars i les persones usuàries, d'altra banda, denuncien infinitat d'irregularitats. Aquest és el cas de l'Associació Residències Dignes de la Comunitat Valenciana (ReCoVa). Aquesta plataforma la presideix Esther Pasqual, que va perdre la mare en agost de 2021 a conseqüència d'una septicèmia per una infecció d'orina que assegura que no li van tractar de manera adequada en el centre privat amb places subvencionades on estava ingressada.

Pasqual denuncia una mancança de personal “molt greu” i el fet que “no són espais de vida i salut”. Sobretot, destaca una “falta de dignitat” als centres, que considera que té lloc perquè les empreses que les gestionen retallen “en personal i alimentació”. A més, reclama més recursos perquè la inspecció de Serveis Socials puga constatar les mancances que es donen en alguns centres de majors.

La majoria vol envellir a casa

Segons diversos estudis i enquestes, al voltant del 80% de la població vol envellir a casa. El model d'assistència domiciliària públic, però, és insuficient per a cobrir aquesta demanda. Així ho remarca Anesad, la patronal de les empreses d'ajuda a domicili, que reivindica més ajudes davant d'uns nivells de dependència que van en augment.

Mari Carmen García, gerent de Vital Hogar, defén que gràcies a l'assistència domiciliària "es fomenta el vincle amb l'assistent i això també frena el deteriorament cognitiu". El grau dos de dependència contempla set hores d'aquest servei a la setmana, mentre que el grau tres les augmenta a catorze.

Qui vol una cobertura més ampla, té diverses opcions. A més de recórrer als estalvis i als recursos econòmics de la fillada, hi ha persones que opten per hipotecar la casa en propietat per a sufragar aquesta despesa.