La criança costa 839 euros cada mes a la Comunitat Valenciana, 81 més que a Espanya

L'increment de les despeses a la llar, sobretot en habitatge i alimentació, ha disparat el cost de criar fills fins als 839 euros mensuals a la Comunitat Valenciana. Són 81 euros més que en el conjunt del país, on la quantia se situa en 758 euros. Totes estes dades estan extretes de l'informe El cost de la criança a Espanya 2024 llançat este dimarts per Save the Children. Destaca, més enllà de l'evolució per territoris, s'ha disparat la despesa estatal, que és un 13% superior a la registrada el 2022. Principalment, l'augment es deu a la inflació, que ha colpejat la cistella dels béns i serveis estos dos últims anys, amb el rerefons de les tensions geopolítiques com la guerra a Ucraïna o el conflicte comercial entre la Xina i els Estats Units.

L'estudi exposa que una de cada dos famílies amb xiquets han de destinar més de la meitat de la renda a despeses relacionades amb la vivenda, l'educació, els aliments, la salut o l'oci, entre altres. Paral·lelament, augmenta un 70% el risc de pobresa en les llars amb menors. Catalunya és la comunitat més cara per a la criança, amb un cost mitjà de 938 euros per mes; mentre que Andalusia és la més barata, 722. La valenciana és la quarta de tot l'Estat, per darrere també de Madrid (896) i el País Basc (866).

"Criar és car, cosa que influeix en la decisió de tindre un fill" a Espanya. Ací naixen 1,16 fills per dona, la taxa més baixa de tot Europa, remarca el document de Save the Children, que calcula la despesa que han d'enfrontar les famílies en les diferents etapes de la vida de les criatures. L'anàlisi recorda que el 20% de les dones majors de 40 anys amb fills o filles n'haurien volgut tindre més. I que quasi la meitat de les que no han sigut mares hagueren desitjat ser-ho, segons l'Enquesta de Fecunditat, Família i Infància publicada el setembre del 2024 pel Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS).

Save the Children ha elaborat este estudi en clau estatal, tot i que hi ha algunes dades territorialitzades. A més, hi ha anàlisis específiques per a algunes comunitats autònomes. En el cas de la valenciana hi ha previsió de publicar-ne un de més detallat sobre el cost de la criança. Fonts de l'entitat assenyalen a À Punt que esperen tindre'l enllestit aproximadament en gener.

L'habitatge, una despesa clau

El càlcul del cost de la criança realitzat per l'entitat de defensa de la infància s'ha incrementat des dels 587 el 2018 (abans de la pandèmia) a 758 el 2024, 171 més. A més, Save the Children posa el focus en les famílies amb xiquets, que afronten una inflació específica superior a la mitjana, anomenada "inflació de la criança" i que se situa entre 37% i el 51%.

Les llars amb menors han patit principalment l'impacte de la pujada de les despeses d'alimentació (el 26% en dos anys) i de l'habitatge i els subministraments (el 63% des de 2022). Suposa que en estos serveis i productes se'n van quatre de cada deu euros de pressupost. L'organisme assenyala a més que el 43% de la xicalla viu en cases amb serioses dificultats per a afrontar despeses imprevistes. L'augment respecte a 2022 és de quatre punts percentuals. "La criança representa una càrrega econòmica considerable per a les famílies, especialment en l'adolescència, i s'ha convertit en un factor de risc significatiu de pobresa", assegura Andrés Conde, director general.

El cost per edats

El desembossament econòmic mensual varia segons les edats dels menors. Fins als 3 anys és de 609 euros, copat principalment per les despeses de conciliació —com escoles infantils—, habitatge —adaptar espais— i alimentació. Dels 4 als 6 anys s'incrementa fins als 692 euros, mentre que dels 13 als 17 és de 807. La quantia màxima s'assoleix en el període de 7 als 12 anys, amb 812 euros. Les etapes pròximes a l'adolescència i fins a la majoria d'edat acumulen les despeses més copioses per canvis en habitacions o la compra superior d'aliments. Es deixa d'adquirir joguets, encara que no dispositius tecnològics.

La xifra de pobresa per a llars monoparentals femenines és especialment preocupant: la meitat dels 530.000 nuclis que hi ha d'esta classe estan en risc de pobresa. Un exemple és el que formen Inma i el seu fill de 12 anys: "Comprem menys coses cada vegada. De peix, poc, perquè normalment acabem agafant la mateixa bossa de congelats. El fresc és massa car per a estar comprant-lo amb una freqüència més o menys normal".

El d'Inma és un dels testimonis reals que posen rostre a les xifres de l'estudi presentat per Save the Children. El seu fill va a un institut amb aules TEA (trastorn de l'espectre autista): "No li puc pagar teràpies, li les faig jo a casa. Faig el que puc com a mare, perquè com no soc el seu terapeuta, no el puc tractar", lamenta esta dona.