La crisi climàtica amenaça les conquistes sanitàries de les últimes dècades

La crisi climàtica ja està danyant la salut dels xiquets i xiquetes del món perquè els seus sistemes immunitaris estan encara en procés de desenvolupament, cosa que els fa més susceptibles a les malalties i a la contaminació mediambientals. Els danys durant la primera infància són persistents i les repercussions sanitàries duraran tota la vida. 

Si no es frena el canvi climàtic, la generació actual tindrà pitjor salut que el pares. Les criatures que nasquen hui s’enfrontaran a un món amb temperatures mitjanes de 4 graus més altes abans de complir 71 anys, la qual cosa suposarà una amenaça per a la salut en cada etapa de la seua vida. 

Són les inquietants conclusions de l’informe anual que publica la revista The Lancet sobre els impactes del canvi climàtic en la salut i les repercussions sanitàries de complir o no les metes de l’Acord de París. Un centenar d’experts de 35 institucions de tot el món, com ara l’organització Mundial de la Salut o el Banc Mundial han analitzat 41 indicadors sanitaris per a arribar a dues conclusions. La primera: que la crisi climàtica és un fet, i que durant l’últim any els impactes de la crisi han sigut “més clars que mai” “i que com a conseqüència, la població patirà més asma, més infeccions respiratòries o una major insolació. I la segona: que el canvi climàtic amenaça ja les conquistes de les últimes dècades en matèria de salut pública. L’informe Lancet Countdown exposa que l’augment de les temperatures tindrà conseqüències en la malnutrició i la propagació de malalties infeccioses “si no és que el món compleix les metes de l’Acord de París per a limitar el calfament per davall dels 2 graus”

Propagació de malaties i collites més pobres

L'any 2018 va ser, de fet, el segon any en què es van registrar les condicions climàtiques més propícies per a la propagació dels bacteris que causen les malalties diarreiques en l’àmbit mundial. Estan augmentant els brots de còlera en països on la malaltia no és freqüent. A més, es propaguen més ràpidament malalties com el dengue. I els mosquits que el transmeten han envaït ja nous territoris a Europa i la meitat de la població mundial es troba en zones de perill.

A mesura que augmenten les temperatures es redueixen les collites, segons l’estudi. Corrobora el menor rendiment de la dacsa, el blat, la soja o l’arròs durant els últims 30 anys, i les pitjors conseqüències de la malnutrició, la pujada dels preus i la inseguretat alimentària les pateixen els lactants i els xiquets. 

La contaminació de l’aire també creix, la qual cosa provoca una reducció de la funció pulmonar, un empitjorament de l’asma i altres malalties respiratòries i incrementa el risc d’infarts de miocardi i apoplexies, amb el consegüent augment de les despeses sanitàries per a atendre aquestes malalties.

Què cal fer?

Els autors de l’informe reclamen l’eliminació “ràpida, urgent i completa” de l’energia generada amb carbó; que els països més rics complisquen els compromisos i destinen 100.000 milions de dòlars anuals a partir de 2020 als països més vulnerables, i adaptar els sistemes sanitaris per a assegurar que els perjudicis derivats del canvi climàtic no superen la seua capacitat per a atendre els pacients.

L’espanyol Jaime Martínez-Urtaza, del Centre d’Estudis per al Medi Ambient, la Pesca i l’Aqüicultura del Regne Unit i un dels autors de l’estudi, recorda que la temperatura mitjana ja ha augmentat un grau respecte als nivells preindustrials i que huit dels deu anys més calorosos s’han registrat durant l’última dècada. Al seu parer, la comunitat internacional ha avançat molt en el disseny d’estratègies per a reduir les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle però poc en l’adaptació a aquest. I per això ha subratllat la necessitat que els impactes del canvi climàtic en la salut siguen una de les línies prioritàries en la pròxima conferència de Nacions Unides (COP25), que se celebrarà a Madrid.