El CSIC constata que la plataforma Castor va moure la falla d'Amposta i en va activar una altra que no es coneixia
La investigació troba l'explicació als terratrémols de més de quatre graus que es produïren a Castelló després de la injecció de gas.
Una investigació del Centre Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) ha trobat explicació als terratrémols que va causar la plataforma Castor a les costes de Castelló el 2013, que van arribar a superar els quatre graus de magnitud, molt per damunt dels que s'han registrat en altres magatzems subterranis. El gas que es va injectar al subsol va moure la falla d'Amposta i en va desestabilitzar una altra més profunda, que no es coneixia fins ara, i que va causar els sismes de més magnitud.
Un informe anterior de l'Institut Tecnològic de Massachusets (MIT) vinculava els terratrémols a la injecció de gas, però no aclaria per què els més forts s'havien produït dies després d'aquesta maniobra. Una incògnita que ara asseguren que ha resolt l'Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l'Aigua (IDAEA) i l'Institut de Ciències de la Mar (ICM), que depenen del CSIC, en un treball en col·laboració amb l'Institut de Geociències de Rennes (IGR).
L'estudi que publica la revista Geophysical Research Letters, constata que els terratrémols van tindre lloc a una profunditat entre 4 i 10 quilòmetres, molt per davall de la fondària d'1,7 quilòmetres a què es va injectar el gas.
La decisió d'abandonar el magatzem, que va portar l'Estat a assumir els milionaris costos de construcció de la plataforma, es va prendre sobre la base de les conclusions de l'informe que el govern espanyol va encarregar al MIT.
Més estudis abans d'actuar en el subsol profund
Els investigadors consideren que el nou estudi posa de manifest la necessitat d'estudiar a fons les zones on es van volen dur a terme activitats en el subsol profund abans de posar en marxa qualsevol instal·lació.
"Tot i que no es coneixia la falla profunda, la d'Amposta sí que era ben coneguda i, tenint en compte les seues característiques, es podria haver predit la possibilitat que es reactivara", assegura la investigadora de l'IGR Silvia de Simone, una de les autores del treball.
