El curs escolar començarà amb 807.570 alumnes en totes les etapes i 82.180 docents

S'acosta l'inici del curs escolar. Este dijous el conseller d’Educació, José Antonio Rovira, ha explicat en roda de premsa les principals dades del curs que arrancarà el dilluns 9 de setembre, amb 807.570 alumnes en totes les etapes educatives —infantil, primària, secundària, batxillerat i formació professional—. Són 2.564 estudiants més (+0,32%) que en l'exercici anterior. A més, les escoles i els instituts valencians obriran enguany les portes amb 82.180 docents en plantilla.

Rovira ha explicat que la xifra total d’alumnes baixa lleugerament en segon cicle d’infantil (115.800) i primària (290.700), fet que ha atribuït a la caiguda de la natalitat. En canvi, són semblants en secundària (222.200) i batxillerat (61.350), i creix en educació especial (5.160) en vora 400 estudiants, que podran estar en eixes aules un any més, fins als 22 anys. A més, el conseller ha remarcat que el repunt més gran de matriculats el registra la formació professional, que es dispara a 117.368 (vora 8.200 més que en l'any anterior). 

El curs acadèmic 2024-2025 porta enguany diverses novetats, entre les quals estan la possibilitat per a les famílies de triar el centre d'estudi gràcies a la implantació del districte únic i l'aposta que, segons ha dit, fa el govern valencià per la formació professional. En este sentit, el titular d'Educació ha assegurat que, si el passat va ser el curs de la “transició”, el d'enguany serà el del "canvi educatiu, la llibertat de les famílies, el més social i el de la consolidació definitiva de l'FP". Tot això, ha recordat, se sustenta en l'aplicació de la nova llei de llibertat educativa, que es va aprovar a les Corts al juny amb els vots del PP i Vox i el rebuig de l'oposició. També s'han implantat mesures com la gratuïtat de l'educació de 0 a 3 anys o l'"increment més gran en la història" en aules específiques per a alumnat amb necessitats especials, en paraules de Rovira.

Pel que fa a la ràtio, es manté semblant a la del curs anterior, ha remarcat el conseller. En infantil i primària la mitjana és de 21 alumnes, 24 en secundària i 29 en batxillerat. Unes xifres que són —ha emfasitzat— "inferiors" als màxims establits, "que són els mateixos que en anys anteriors", ha detallat. Rovira també ha dit que en 69 localitats s’ha abaixat la ràtio per davall de la màxima de 25 alumnes amb el propòsit de mantindre "el màxim d'unitats" i "garantir un lloc escolar". I en municipis en risc de despoblació, s’ha retallat de sis a quatre el mínim d’alumnes per a poder mantindre les unitats educatives.

Quant a les xifres de personal docent, Rovira ha destacat que el sistema educatiu creix fins a assolir els 82.180 professionals en plantilla —66.376 en la pública, 533 més, i 15.804 en la concertada—. La conselleria preveu acabar el curs amb mil docents més contractats en l’educació pública. "Eixes són les 'retallades' del govern del canvi", ha ironitzat.

Cinc centres nous

Pel que fa a les infraestructures, el curs comença amb cinc centres nous a Canet d'en Berenguer, Llíria, València, Albatera i Torrellano (Elx). Rovira també ha dit que al llarg del curs s'obriran set escoles més. D'altra banda, el conseller ha recordat que Educació té 336 obres en execució en marxa en col·legis i instituts (49 a Castelló, 139 a València i 138 a Alacant). "L'esforç que està fent la conselleria és important", ha resumit. Finalment, ha anunciat la construcció de quatre centres nous d'educació especial a Calp, Dénia, Algemesí i Alacant, amb una inversió conjunta de 31 milions d'euros.

Menjador, transport i llibres

En matèria del que Rovira ha anomenat "igualtat d'oportunitats", Educació ha previst enguany partides per a sufragar el menjador, el transport i el material escolar. Segons ha concretat el conseller, este curs un total de 152.450 alumnes es beneficiaran del menjador escolar gràcies a una inversió de 76,3 milions, 900.000 euros més que l'any passat. Els autobusos escolars mobilitzaran 70,8 milions i beneficiaran altres 44.800 alumnes, mentre que el banc de llibres comptarà amb un pressupost de 49,5 milions finançats per la conselleria per a abastir 547.982 escolars.

El responsable educatiu ha posat l'accent en la gratuïtat de l'educació de 0 a 3 anys, amb una oferta de places que arriba enguany a les 72.000 i té els objectius d'"ajudar a la conciliació familiar" i "incrementar la natalitat". Per a això, el Consell destina 163 milions d'euros, 75,5 més que el curs passat. Amb data d'1 de setembre, s'havien matriculat 42.700 xiquets i xiquetes en esta primera etapa de l'educació valenciana. Sobre les unitats específiques en centres ordinaris (aules UECO), el conseller ha valorat que este curs començarà amb 41 espais més (29 en centres d'infantil primària i 12 en secundària) fins a arribar a 296 en total.

Una altra de les novetats per al curs actual és la contractació de 56 professionals de la psicologia que atendran l'alumnat des de les 22 unitats de detecció precoç de problemes de salut mental, una per cadascuna de les àrees de salut que hi ha al territori. Estos espais estaran a disposició dels col·legis per a tractar els trastorns de salut mental en les aules.

"Consolidació" de l'FP i les EOI

En matèria de formació professional, Rovira ha destacat l'"important" increment del professorat, que permetrà oferir 159.101 places, un 5,3% més que l'any anterior (151.077). El conseller ha valorat la "consolidació" de l'FP com a "trampolí" per a aconseguir ocupació. Enguany s'ofereixen per primera vegada cursos d'especialització en drons, ciberseguretat, IA i Big Data i desenvolupament de videojocs; graus superiors en redacció de continguts digitals per a màrqueting, mobilitat segura i sostenible o modelatge d'informació en la construcció; grau mitjà en aprofitament i conservació mediambiental i graus bàsics en accés i conservació d'instal·lacions esportives, agrojardineria i composició floral i arranjament i reparació de productes tèxtils.

D'altra banda, respecte a les Escoles Oficials d'Idiomes (EOI), tindran 79.475 places disponibles i combinaran l'ensenyament presencial, semipresencial i a distància en set centres per a arribar a segments de població "molt més amplis", alhora que s'"optimitzen recursos" i s'ofereix una "major flexibilitat" horària. En qualsevol cas, Rovira ha posat de manifest la necessitat de "redimensionar l'oferta a la demanda real", ja que el curs passat "quasi el 33% de l'oferta es va quedar sense cobrir", ha lamentat.

Rovira nega "caos" i defensa que el curs s'iniciarà amb "normalitat absoluta": "Eixirà tot molt bé"

El conseller d'Educació ha defensat que este curs escolar serà "el del canvi, la llibertat educativa i el més social" a la Comunitat Valenciana. Rovira ha assegurat que ho fa amb "normalitat absoluta" i que "eixirà tot molt bé". Ha reivindicat que el seu equip ha hagut de treballar amb "eficiència i optimitzant recursos" per a "recuperar la qualitat", i que per a això es van marcar uns objectius "allunyats d'interessos partidistes".

Vox, "molt d'acord"

Des de Vox, José María Llanos ha avalat les polítiques d'Educació, amb les quals s'ha mostrat "molt d'acord", especialment amb la llei de llibertat educativa, perquè "farà bé als nostres xiquets". A més, ha demanat al conseller que "no tema els atacs, insults i titulars" llançats des de l'esquerra, perquè són només "una façana".

Compromís parla de "desfeta" i el PSPV, de "model Cabanyal"

Des de Compromís, Gerard Fullana ha retret a Rovira que haja acudit a les Corts a "celebrar que no ha creat un gran desastre", com el curs passat, quan "va deixar tirats 20.000 professors", i ha denunciat que l'educació valenciana fa un any que "nota la desfeta" del conseller en matèria d'infraestructures.

Des del PSPV, José Chulvi ha acusat Rovira d'aplicar un "model Cabanyal" per a "degradar i ofegar allò que volen destruir" i de "fer-li el joc a l'educació privada", al mateix temps que ha censurat el districte únic per a generar "guetos" i per ser "discriminatori".