D’excercitadors de sòl pelvià a teixits fotovoltaics, les grans aportacions de les inventores valencianes
Sovint passen desapercebudes o són esborrades de la història per ser dones, en un sector masculinitzat
Fins a l’any 1923 les inventores a l'Estat espanyol estaven relegades a l'àmbit domèstic i havien de demanar al marit o a un altre familiar que registrara per elles les patents, cosa que fa molt difícil saber amb exactitud quantes de les patents registrades són fruit de la inventiva de les dones i que invisibilitza les seues contribucions a l’avanç de la societat.
Però tindre la possibilitat de registrar les pròpies patents tampoc va significar la fi dels obstacles per a les inventores, que hagueren de continuar fent front al masclisme imperant en el món empresarial i industrial de les dècades dels anys huitanta i noranta del segle passat.
Malgrat això, les inventores valencianes van fer una contribució clau en la creació i consolidació de la xarxa d'instituts tecnològics de l'IMPIVA, actualment el parc tecnològic REDIT. Un paper essencial, per tant, per a avançar en el desenvolupament tecnològic i empresarial i en la consolidació de l'I+D valencià. Per això, el Consell Valencià de Cultura ha aprofitat el dia de la inventora per a recordar i homenatjar públicament la tasca de sis investigadores valencianes i les seues contribucions a la societat.
Concepción Aleixandre Ballester (València, 1862-1952), científica pionera en Espanya i gran divulgadora, una de les científiques i investigadores valencianes més famosa. Va ser una de les primeres dones en tot l’Estat a obtindre la llicenciatura de Medicina i es va especialitzar en Ginecologia. A més del seu treball per a difondre la necessitat d'una millor higiene femenina que redundava en la salut de les dones i de les seues criatures, va idear un dispositiu amb dues peses mecàniques en forma d'anell amb la flexibilitat suficient per a adaptar-se a les parets vaginals amb una funció assimilable a la de les boles xineses, que contribueixen a enfortir el sòl pelvià, el qual va ser un dispositiu revolucionari per a l’època.
Elia García-Lara Català, per la seua banda, figura en totes les llistes de dones inventores per haver patentat el 1890 un pioner i enginyós llavador mecànic amb nombroses funcions que costa de creure que s'inventara en època tan primerenca. El dispositiu de García-Lara —de qui no es coneixen moltes dades biogràfiques a causa de la invisibilització històrica de les dones en la ciència— completava mecànicament tots els cicles de llavat incloent-hi la classificació, l'escorreguda, l’eixugada, la planxada i el plegament de la roba.
Pilar Mateo Herrero (València, 1959). És doctora en Ciències Químiques i doctora honoris causa per la Universitat Anáhuac (Mèxic). Aquest segon títol el va rebre pel seu treball a Sud-Amèrica, concretament la recerca de solucions per a malalties patides per les comunitats indígenes, que es va traduir en la patent de tecnologies amb polímers microencapsulats i pintures que aconseguien controlar la malaltia de Chagas, una afecció molt estesa que afecta 25 milions de persones.
Susana Aucejo, doctora en Ciències Químiques per la Universitat de València, pertany a la generació de dones investigadores que s’incorporaren a la xarxa d'instituts tecnològics. La seua tasca durant dues dècades ha estat centrada en el desenvolupament de nous materials per a la indústria alimentària per a reduir l'enorme impacte ambiental que originen els seus residus. Un treball que ha generat una cinquantena de patents internacionals concedides a Europa, els Estats Units, el Japó i la Xina.
Blanca Calderón, enginyera química de la Universitat d'Alacant, ha estat distingida enguany amb el Premi a la Millor Patent d'Inventora Jove, que premia la tasca d'inventores menors de quaranta anys, a càrrec de l'Oficina Espanyola de Patents i Marques (OEPM). El reconeixement és fruit d'una tesi doctoral que es va traduir en la patent Nanopartículas para la descontaminación ambiental a partir de residuos agrícolas. Un mètode revolucionari i de baix cost a partir d'un residu que genera la producció d'oli d'oliva, la morca.
Ana Rodes (Alcoi, 1991) és enginyera industrial i directora de projectes R+D en el centre tecnològic tèxtil AITEX, que l'any 2021 va saltar a les planes dels diaris gràcies a un projecte que aconseguia integrar cèl·lules fotovoltaiques en teixits per a aprofitar al màxim l'energia solar. Un concepte que, en la pràctica, es va traduir en una lona capaç de generar energia de manera sostenible, amb dissenys adaptats a diversos entorns i condicions climàtiques.
