La DANA del 2024, una nova catàstrofe a la terra de les gotes fredes
L'episodi de pluges torrencials que ha inundat la província de València és el més greu del segle a la Comunitat Valenciana i el quart més mortífer, per xifres oficials, de la història recent d'Espanya
La DANA que ha inundat la província de València és la gota freda més catastròfica, per extensió, danys i vides humanes del segle XXI a la Comunitat Valenciana i ha assolit un nivell de destrucció comparable a les pitjors catàstrofes del passat. El balanç de víctimes mortals (92 segons el recompte provisional) és molt superior al de la pantanada de Tous, que es va cobrar huit vides l'octubre del 1982, i supera els registres oficials de la gran crescuda del Túria del 1957. El règim de Franco va informar de 81 morts, si bé s'estima que la xifra real va ser molt superior.
L'episodi de pluges torrencials immediatament anterior més greu a la Comunitat Valenciana va ser la DANA que es va engolir el Baix Segura el setembre del 2019. La inundació va afectar trenta municipis, amb una població de mig milió de persones, en una extensió de mil quilòmetres quadrats. Va causar tres morts.
Aquella tardor, ara fa un lustre, Oriola va arribar a acumular més de 500 litres per metre quadrat en 48 hores. En la DANA del 2024, a Xiva (Foia de Bunyol) s'ha fregat eixa mateixa quantitat en només huit hores. Les precipitacions més intenses s'han concentrat a l'interior de la província, desbordant el riu Magre i el barranc de Poio, que havien de desaiguar cap a la costa.
També va ploure torrencialment a l'interior en la pantanada de Tous. Es calcula que el 20 d'octubre del 1982 els núvols van descarregar almenys 800 litres per metre quadrat a la mola de Cortes, a la Vall de Cofrents-Aiora, hores abans que rebentara la presa de Tous i es negara la Ribera. Cinc anys després, un nou desastre. La gota freda de novembre del 1987 va negar la Safor, la Vall d'Albaida, la Ribera i el Baix Segura. Oliva va replegar 817 l/m² i Gandia uns altres 700 l/m². Hi van morir set persones.
La riuada del 1957, un antecedent amb punts en comú
Per a trobar una destrucció comparable a la de la DANA del 2024 a l'Horta i l'àrea metropolitana de València, cal remuntar-se a la riuada del 14 d'octubre del 1957. Llavors van registrar-se 400 l/m² en zones de serra del nord de la província de València i al sud de la Castelló. Tots els rius, rambles i barrancs entre el Magre i el Palància es van desbordar. El Túria, que baixava desbocat des dels Serrans i el Camp de Túria, va eixir-se'n de mare a la capital, negant-la per complet, des del centre als poblats Marítims. L'aigua va arribar a marcar una altura de cinc metres al carrer Doctor Oloriz, enfront de les torres de Serrans, però a l'altre costat del riu.
Centenars de valencians vivien en construccions precàries al llit del Túria, malgrat la prohibició de construir barraques, una circumstància per la qual es posa en dubte el balanç oficial de 81 morts que va oferir la dictadura.
Amb tot, la crescuda del Xúquer durant la pantanada va superar la del Túria en la riuada del 57. El primer portava un cabal de 15.000 m³/s, dels més grans registrats a Espanya, i cinc vegades més que el màxim registrat a la capital de València. Aquell desastre va activar la construcció del nou llit del Túria, que va traure el riu fora de la ciutat, una infraestructura que ha sigut determinant per a evitar que la tragèdia s'estenguera a la capital en este nou episodi de pluges torrencials.
La quarta tragèdia més greu en la història recent
En la comparativa estatal, les inundacions causades per la DANA del 2024 s'han confirmat ja com un dels desastres naturals més greus en els últims 75 anys a Espanya, amb una dimensió superior a la crescuda del barranc Aras, que va matar 87 persones al càmping de Biescas (Osca) l'agost del 1996.
Les riuades a la comarca del Vallès, a Barcelona, el setembre del 1962, es consideren la major catàstrofe natural de la història recent. S'estima que entre 600 i 1000 persones van morir en les inundacions. En segon lloc, hi ha la tempesta que l'octubre del 1973 va matar almenys 150 persones a les províncies de Granada, Almeria, Alacant i, sobretot, Múrcia, on es calcula que va causar 89 morts. Abans, el 1959, el trencament de la pressa de Vega de Tera, a Zamora, va arrasar el poble de Ribadelago, emportant-se la vida de 144 dels seus 523 veïns. La DANA del 2024 a la província seria la quarta per víctimes mortals, si tècnicament, bé es dona per fet que la riuada de València del 57 va causar moltes més víctimes que no figuren en els registres oficials.
Cal tindre en compte la dificultat d'establir una analogia entre els diversos episodis, per les diferències entre les situacions meteorològiques, les limitacions per a mesurar-ne l'abast en el passat i la falta d'un criteri compartit per a computar les víctimes.
