La defensa de Joan Carles I al·lega que té immunitat per a evitar la demanda de Corinna a Londres

El rei emèrit Joan Carles I de Borbó al·lega immunitat per a evitar ser jutjat al Regne Unit davant l'acusació d'assetjament presentada per Corinna zu Sayn-Wittgenstein. Aquest dimarts la cort número 13 de la sala civil del Tribunal Superior de Justícia britànic celebra la vista preliminar per a decidir si els tribunals anglesos són competents per a tramitar la demanda de l'examant del monarca espanyol i el Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) per un suposat assetjament continuat a què l'haurien sotmesa des de 2012.

La defensa de l'emèrit, representada a Londres pel despatx Clifford Chance, pretén que el tribunal ni tan sols prenga el cas en consideració ni arribe a admetre la denúncia perquè, segons argumenta, el Regne Unit no té jurisdicció sobre l'excap de l'estat espanyol. Els advocats sostenen que Joan Carles I està fora de l'abast de la justícia britànica en virtut de la Convenció de Viena sobre relacions diplomàtiques de l'any 1961 i de la llei britànica sobre immunitat. Per a reforçar l'argument, assenyalen que l'exmonarca continua formant part de la Casa del Rei, a pesar que no té agenda oficial des de 2019 i que el fill, l'actual rei Felip VI, li va retirar l'assignació pressupostària que li correspon el març de 2020.

El magistrat Matthew Nicklin està a càrrec de les dues audiències judicials programades en el tribunal anglés entre aquest dimarts i dimecres, en què haurà de decidir-se si Joan Carles I gaudeix d'immunitat. Això determinarà si la demanda de Corinna Larsen podrà o no ser examinada per la justícia anglesa. L'empresària alemanya acusa Joan Carles I d'haver-la sotmesa a "assetjament" des de 2012 fins ara, personalment o bé a través d'"agents" al seu servei. Accions que "van amenaçar" la seua seguretat i la dels seus fills, segons la demandant.

A més de presumpte assetjament, en la demanda s'aborda un pagament de 65 milions d'euros que l'emèrit va realitzar presumptament a Corinna. Formaven part, suposadament, d'uns diners que el difunt rei de l'Aràbia Saudita havia enviat a un compte bancari a Suïssa vinculat amb una fundació que gaudia d'avantatges fiscals amb seu a Panamà, i el beneficiari de la qual era Joan Carles I.

El gener passat, Corinna va declarar com a testimoni, a través de videoconferència des d'un tribunal anglés, en un juí celebrat a Madrid contra l'excomissari espanyol José Manuel Villarejo. Va assegurar que va rebre reiterades amenaces de l'excap del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) Félix Sanz Roldán. "Per descomptat em va terroritzar, terroritzarien qualsevol. El fet que el cap de seguretat vinguera a visitar-me a Londres ja era bastant aborronador", va afirmar aleshores.